Page 13 - Girona Romana

Un clcment impofiant que va per- ment amb altres signes menys defini-
metre avanqar en aquest camí lou la rius -riruació de la ciutat antiga.
valoració de l'arqueologia monu- planta irrcgular, nom clarament pre-
mental. concretament de les rcstes romá, etc..-. s'ha donat com un let
d'una muralla formada per grans blocs sólidament establert qtse Gerunda va
de pedra calcária nummulitica. irre- ser tn oppidum ibéric -i molt im-
gulars i poligonals, que formava unes portant ateses les seves dimensions-
quante.s lilades a l'interior de l'ediñci que, després de la conquesta d'I{rspc-
de les Aiigues, i'antiga seu de 1'Estudi nrt per Roma, va acabar per romanit-
General de Girona. la Universitat. for- zar-se i esdevenir un municipi de dret
tihcació que fou delinida de seguida llati, com havia succeit amb altres
com de tipus «ciclopi» -com les ciutats. La major part dels historia-
muralles de Tarragona- i que va fer dors, gironins o no, assumien aquesta
possible als historiadors de bastir no- hipótesi. que, ben arrelada, ha quedat
ves hipótcsis sobre 1a qüestió dels orí- com si fos un let históric definitiva-
gens de la ciutat. ment provat i que, malgrat la seva
Del darrer terq del segle passat manca dc fonaments. forma part del
fins ara, i lent servir com a prova més bagatge cultural de la majoria dels
segura la muralla junta- gironins.
"ciclópia".
'' tl' ..