Page 15 - Girona Romana

Preguntes i respostes

La hipótesi que I'origen de Gerunda L'análisi de les excavacions fetes
és una ciutat fortilicada pre-romana els últims anys a Girona permeten
que posteriorment hauria estat conle\lar aque\te§ preguntes a nrh
ohjecle d un prucós .lc romanilzaeió dades colcretes i só]ides :
s'ha [onamen(al básicament en cine
punts concret§:
I ) El nom de la ciutat m l'época l) El nom pre'romd no signíft«
rom an 0, G erur,da. c Laram ent gran coso. Pqss| ex1ú(ünefif el
pre-romd. mdt\lx multitu,ld.'ciutqt'
lundade: f¿\ roman). ( or? Baelulo
t BaJ,tlonct r lluro tll[aturó).
Barcino ¡Bolalona) Ta rraco
¡Tarrogona), iultr¿s. Ero cottum
tlLttnr el tnn J ulgun to¡inim
i bi ric pre(Y i.\tcn t. ¡ n tbct bl em ent
,d o ¡ta t. t'n o lgu ne,, r,cctsion.,.
2) L.l situació de la ciulat 2) La ciutat no estd dah d'un
antiga, que segons ells era turó. .\inó en la latdo de la
en¡uronoda. dominqn¡ i muntonvo. i ét dominada per I est i
cLract erístic a d' un esta b liment sud-est." Aquesta topografia no té res
ibéric. a veure amb la d'un oppidum
ib?ric.
3) L<t planta iregular de la 31 La ¡lanta irregular esta
ciu¡ot romona. més o meny: condicionada per la topografia del
triangular, que estaia condkionada llor triar, que havia de ser
per I urbanisme ibéric. concretamenf aquell per esdevenir la
clau del camí nord/sud.
4) Ltl localitzqdó offeu. 4) Les muralles dites «ciclóPies»
especlalment al pati de I'ediftci de havien de datar-se
Les Aligues i tam de la placeta de arqueológicament i de manera
Sant Feliu, d'unes muralles de tipus segura en el primer tere del segle I
«ciclopi>t, segons tothom clalament aC.
ibériques.
5) Existéncia en els nivells 5) No hi ha en tat Girona un sol
.fundacionals de la c¡utat de froqmdt de ceramica anterior,
cerdmiques molt antigues. ugrosso modo,' ol lN) qC.
clarament pre-rom qnes.

catalogant i analitzant amb detall tot tant, baix-republicanes. A més, dins
e1 material arqueológic recuperat. con- el recinte urbá mai no ha estat trobat
firmá e1 resultat de l'excavació de material anterior, «grosso modo)), a
Casa Pastors. En efecte, ara sabem l'any 100 aC: són dues prore: coinci-
que 1es muralles mal arlomenades dents i definitives que modifiquen
«ciclópies» loren bastides dins el pri- substancialmenl uncs hipótesis que
mer quart del segle I aC i que són, per han resultat errónies.

-,t§-