Page 11 - Girona Romana

dedicá una inscripció la ciutat de 304/305 dC
Gerunda. Darrera gran persecuc¡ó dels cris-
t¡ans. Mart¡ri a Gerunda de Félix.
244t249 dC
Es emperador Philippus l'Arab, al 313 dC
qual ded¡cá un pedestal, i cal supo- Edicte de tolerencia conegut amb
sar que també una estátua, la ciu- el nom d'Edicte de M¡lá.
lal de Gerunda.
306/325 dC
259t260 dC Sarcófags paleocristians de l'es-
lnvasió germán¡ca que afectá, se- glésia de Sant Feliu.
gons les fonts, H,spania.
D'aquests moments, poc abans o 395 dC
poc després, haurien de datar-se Teodosi divideix, defin¡tivament,
alguns dels mosaics policroms des- I'imperi entre els seus fills: Honori,
coberts a la vil.la de Can Pau Birol, I'Occident i Arcadi, I'Orient.
de G¡rona. 400t404 dc
284 dC En aquests anys es data I'epístola
Dioclec¡á, emperador. lnici de la de sant lnnocenci I, Papa, on es fa
reorgan¡tzació de l'imperi. referénc¡a per pr¡mera vegada a
l'existéncia d'una seu episcopal a
293 dC Gerunda.
Organització de la tetrarquia.
En aquests anys ha de datar-se la 406 dc
muralla baix-imperial de Gerunda ln¡ci de les grans invasions bár-
de blocs de pedra sorrenca. bares.
410 dc
Els vis¡gots, comandats per Alaric,
saquegen Roma.
415 dc
Els vis¡gots a Catalunya, amb un
regne efímer amb capital a Bar-
crno. AtaUlf , assassinat. Catalunya
i Gerunda retornen a l'autoritat de
l'lmperi d'Occident.

472 dC
Els visigots ¡nicien I'ocupació d'Hls-
pania des del sud de les Gál.lies.

476 dc
Odoacre, rei dels ostrogots, depo-
sa Rómul August i anihila l'lmPeri
Romá d'Occident.
En aquests anys hom utilitza la
necrópolis del Mercadal de Girona,
a la ribera esquerra del riu Onyar.