Page 16 - Girona Romana

Es bm cen que a Girona mai no hi ho hagut un pla ambiciós
d'excavociois ni, de fa, gaires intenencionl serioses; sovint s'ha anat uno
mica a remolc de les circurnstancies i el resuhat d'aquesta situació són
amplhsime,s llacunes en el nostre coneLrement i uri concmtricii jiisi
erclusiva dels esforqos en el fema de les muralles i del peimetre dá la
ciuta¡.
Tanmateix, convé assenyalar que al llarg dels anys, i a panir de
condicionanfs ben diferentí, s ha ixplorat eisubsól ie la ciitat amb
resultats ben distints peró sempre aplegant un seguit de dades molt
valuoses que, estudiades en conjunt, han permés replantejar algunes velles
teoies i comprendre mob millor, si bé encara massa parcialment, el
desenvolupamenf de Gerunda d engd de la seta fundació. Vegem Íot
seguit quines han estat les intemencions arqueológiques efectuades a
Girona i quina ha esfat lü seya motivació.
L'any 1857 era enderrocada und torre medinal que, com a
Sobreportes, en folruva una ahra de romana, a la placeta del Correu Vell,
just a I'entrada del carrer de lo Forqa. A dins hi havia
fragments
d'esti¿tues romanes i elements arquitectónics, alguns dels quals
foren
salyats i altres e, destruiTen allí mateir. De fet,iom anirem wibnt, fou una
intenenció propiciada per unes obres.
L'any 1890, també anan d'unes obres, hom descobrí uno imponanr
necrópolís de I'Antiguitat Tardana, al Mercadal, davant de I'església i més
e1lld, extenentse per on hi hagué la flibica de paper «La Gerundense».
Grdcies a Io intenenció de Botet i Sisó, fou documentada excel.lentment i
alguns sarcdfags recuperats ünarm a parar al Museu Arqueológic.
L'any 1904, aproftant unes obres de condicionament i pavimentació
que es feien a la plaqa de la Catedral, davant les escalinates, hom
recuperd unq ara romana i s'assenyalaren restes estructurals de gran
¡nteies.
Després d'alguns treballs menors sobre les muralles, parcialment i
fets
sense métode, I'any 1930, Sena-Rafols, per enciirec de i'Insiitut d'Estudis
Catalans, ínicid un estudi sistemdtic de les foxificacions antigues de
Girona, fent un bon teball de planimetria i sondejant als pius de la
mu.ralla quan ho trobit imprescindible. El resultai fou un istudi excel.lmt
del conjunt. especialment important per tof el costát meridional i
féu Rufina,
Sobrep.ortes._i per la localització que es de I'anomenada pona
a la plaga de Sant Doménec. Sena-Rdfols comptd amb I'ajut de moits
gironins i de les autoritats, i amb la seta preparació d'arqúeóleg seguí un
pla de treball meticulós, amb uns objectius cbncrets, i pei tant ño ia

14