Page 20 - Girona Romana

ses a la Península Ibérica que havien
fet possible l'assalt d'Itália per part
d'Anníbal i que li proporcionaven
tropes de refresc i diners quan fou
Arribada necessari per poder esclafar Roma.
Des d'aquest precís moment, la costa
i la Depressió Prelitoral dels Piri-
dels romans neus fins a Tarragona foren contro-
lats pels romans. L'episodi hispánic
a Empúries de la Segona Guerra Púnica acabá el
206 aC, amb I'expulsió dels cartagine-
sos o la rendició de les ciutats púni-
ques i fi1opúniques; peró els exércits
A sANs d'analilzar amb detall la romans no abandonaren pas el terri-
flfundació de Genrnda. pensem quc tori, sinó que hi romangueren i hi
és oportú situar aquest fet dins el esclafaren alguns intents indígenes
moment históric concret, i per poder de ¡evolta.
veure que la fortificació d'aquest in- L'any 197 aCfrngué lloc la creació
dret en un moment determinat no és ohcial de dues Proüncies en aquests
fruit de l'atzar, sinó d'una dinámica territoris controlats d'enqá d'uns anys
concreta. anomenades respectivament rllspa-
Els romans arribaren per primer nia Uteior i Hispania Citerior, pel fet
cop a Hispania l'estiu de l'any 218 aC d'estar més o menys lluny de Roma.
en desemba¡car un exércit comandat Anverc i revers d'una láp¡da romana
per Gneu Comeli Scipió a Emporion. ded¡cada a Marcus lun¡us Silanus
l'antiga fundació dels foceus, 1apofts trobada al ¡órum d'Empúr¡es ¡ ¡eta
grega lidel aliada de la república ro- amb pedra de G¡rona, prova evidenl
de I'e xplotació d'aq u estes ped re rcs,
mana. Era un intent assenyat d'ata-
¡a des d'época ba¡x-republ¡cana
'car la reraguarda,les bases cartagine- (tt-t ac).