Page 23 - Girona Romana

bell nou. com és el cas de la ciutat ductes itálics i mediterranis arribaren
romana d'Empúries, de Baetulo (Ba- arreu. Es r a produir. doncs. un canvi
dalona), de Tarraco (Tarragona) i d'u- signilicatiu: es passá d'una situació
nes quantes més, edihcades a la ma- d'explotació distant del pais a una
nera de les ciutats itáliques perqué hi «colonització» del país que com-
visquessin itálics immigrants. molt portá, segons on, una integració rápi-
probablement acompanyats, almenys da de la població. una «romanitza-
segons on, d'indigenes. Aquest procés ció» activa. Efectivament, arreu de ia
d'urbanització del territori comportá faixa costanera i de la Depressió Pre-
la parcel.lació dels camps i 1'aparició litoral catalana, en poc més de 100
de les primeres villae, cases de camp anys. es passá a integrar els antics
situades damunt matcix del conreu. pobladors, e1s quals havien adquirit
un fet inseparable de l'aparició de les la llengua, e1s costums i la cultura
ciutats. A més a més, es consolidaren dels conqueridors. Gerunda, com la
els camins i s'ampliá 1a xarxa viária, ciutat romana d'Empúries, com Bae-
que no constava pas solament de vies tulo. com Tarraco, i com moltes altres
militars, sinó de vies comercials. per ciutats, fou fundada dtrant el gran
les quals la romanització i els pro- cant¡i.

Referéncies cronológiques

Sorinl al llarg d'aquestes Nosahres lem semir aquesta
págines 1'arem servir referéncies referéncia com a subsfitutiu de
cronológiques indispensables per segles II-I aC.
a situar uns fets concrets. que Alt-imperial: d'época d'August a la
només en algun cas seran prou .fi del segle III dC, concretament q
concretes i ben conegudes per l'initi del mandat de Dioclecid.
indicar-les en uns anys
determinats o, si més no, en un Anarquia Militar: conespondia al
segle. Normalment ens veurem peiode d'inestabilitat que pateix
obligats a fer servir referéncies l'Imperi des de la fi de la dinastio
més vagues. menys precises. dels Seters (193-235 dC)rtns I'inici del
Baix Impei, amb el mandat de
Pre-romá: període que se situa Dioclecid (284 d.C.).
immediatament abans del 218 aC, Baix-imperial: del 284 al 476 dC.
data del desembarcament dels De fet, els segles IV i Y dC.
romans a Emponot Quan Baixa antiguitatl. de fa utilitzem
I'utilitzem ens r{*im sobraot als
aquests mots com a sinónim ¡le
segles Y-III aC.
balx-imperial, pero allargant el
peiorle fns a la fi del domini
Baix-republicá: que corespon al
període de la Baixa República ttisigótic (lnicis del segle WII dC).
romana. De la des del 218 aC al 31 Domini visigótic: període que tta
aC, data que coüespon o lq vi óriq des del 472 al 717.
d'August a Actitm i que pot aproximadament, és a dir,
considerar-se I'inici del Principat. bdsicament els segles YI i WI dC.

2a