Page 28 - Girona Romana

no podem fer-ho d'altra manera, de-
terminar en quin moment concret i
per quines raons es fortihca aquest
coll d'ampolla del camí nord/sud,
La fundac¡é que en permet el seu control sense
massa dificultats-
En els nivells inferio¡s de Casa
de la ciutat Pastors larcit uniforme, que lli-
-un
gava clarament amb la muralla de
grans blocs irregulars de pedra calcá-
L-f Fv visl que la l'undació de la ciu- ria i que servia per aplanar les irregu-
I I tar té lloc en els ¡rimers anys del laritats del subsól-, hi havia abun-
segle I aC, moment en qué es dóna un dantment cerámica campaniana B,
canvi significatiu en l'orientació de 1a campaniana A tardana, molt més
romanització, amb una preséncia d'i- rara, gobelets de parets fines, alguna
tálics, amb l'aparició de ciutats de llántia baix-republicana, ámfores itá-
nova planta, de tipus regular, amb liques de vi, i abundant cerámica
l'ampliació imillora dels camins i indígena dels segles IIlI aC, produida
vies, amb les primeres vll/ae agrícoles, molt probablement a Empúries o en
etc. Ara, després de referir-nos molt el seu territori. com les cerámiques
rápidament al material arqueológic emporitanes, 1es d'engalba blanca i
que ens permet hxar cronológica- les ibériques pintades, juntament amb
ment i amb forga aproximació el mo- cerámica grollera leta a má o amb el
ment fundacional de Ia ciutat, inten- tom, ámfora ibérica de boca plana i
tarem de manera h iporética. .ja que unes quantes monedes. asos de bron-

Cerámica d'engalba
blanca. Gerra
procedent del poblat
ibér¡c del Castell de
la Fosca (Palamós,
Ba¡x Empardá).
Aquest tipus de
cerámica abunda en
els nivells
fundacionals de la
c¡utat.

'§"