Page 25 - Girona Romana

t §t.

També pet la banda del riu
Galliganls, sector nord de la ciutat, pes per anar d'un lloc a un altre.
el lort desnivell era una excel.lent I és aqui i no en un altre indret
protecció natural que aiudá a
convert¡r la ciutat en una plaoa lorta més indicat on es funda la ciutat, per-
de pr¡mera magnitud i en la porta qué fortihcant aquest indret, que per
del camí nord-sud. altra banda oferia una bona defensa
natural en determinades zones. eta
possible tenir un control absolut del
Just aquí se situará la ciutat, que camí nord/sud, l'antiga Via d'Hera-
presenta un desnivell d'uns 60 m. des cles, la futura via Augusta, un vell
de la part més baixa, prop de i'Onyar, camí prehistóric que seguia la De-
a la més alta, a la Torre Gironella, pressió Pre-litoral fins als ports de
amb unes tres plataformes naturals: muntanya del Pirineu Oriental, en un
Case¡na d'Alemanys, la més alta; Ca- punt concret que és un coll d'amPo-
tedral, Palau episcopal i plaga dels lla, amb els darrers contraforts de les
Lledoners, la més favorable i ámplia, Gavarres, a l'est, de la Serralada Pre-
i plaqa de la Catedral i carrer de la litoral, a l'oest, i e1 riu Ter.
Forga, a baix; la qual cosa determina Aquesta condició de clau del camí
importants dificultats per circular, es veurá potenciada per l'existéncia
per planificar i per fixar un urba- d'una excel.lent plana agricola als
nisme determinat, i obliga a la cons- encontorns i per la proximitat amb
trucció de les escalinates i de les ram- el mar.

, 2A .t,