Page 22 - Girona Romana

certa manera imposá l'ús de la mone-
da. que estava poc estesa entre els
ibers i que imitá patrons romans. A
part dels soldats, dels ciutadans ro-
El gran canu¡ suiktir*:tr#r#i''#H,

_ rc's a Hispania, preferentment a [a

J\rn primers ccnt anys dc domi ;:'"ti"'J.0.l:*:;.1:fr";Ji.li.:f'Ji:
lJni de Roma, no en tenim pas tre els indigenes el consum de pro-
gaire documentació. ni a través de 1es ductes itálics. cerámica. objectei de
'
fonts, interessades especialment a re- luxe i, sobretot, el vi i 1'oli.
ferir la dificultosa conqucsta de1 cen- Fou una etapa dura, d'exaccions i
tre, nord i oest de la Penínsu1a Ibé- abusos. pero també de pau, de segure-
rica, ni de l'arqueologia. Sabem que tat, de millo¡a dels camins i viés de
es feia, cn tot cas, un control de la comunicació, que prepararen el ter-
situació a través de nuclis fortilicats reny al gran canvi.
de nova creació. oom pot ser el cas del En efecte. coincidint amb el dar-
praesidium d'Empúrics o la part alta rer quafi del segle II aC, o potser
de Tarragona, o el control de ciutats mil1or. entorn del tombant del segle
existents, aom Canago Noya (Carfa- II al I aC, tingué lloc un canvi signili-
gena), amb un seguit de torres de vigi- catiu en la manera de conduir-se la
láncia i control i a base de patrulles preséncia romana a Hispania,per tn
de reconeixemcnt. Aquesta estruc- seguit de causes molt cómpleies, al-
tura armada assegurá la pau i I'ordre i gunes de les quals tot ju st aia comen-
serví. també, per facilitar el cobra- cem a intuir. En aquest moment tin-
ment dels imp,ostos dels indígencs gué lloc la irnplantáció de les prime-
venquts. A tal fi. Roma facilitá i en res ciutats. algunes d'el1es bastides de

20