Page 24 - Girona Romana

muntanya continua ascendint, cap a
la Torre Gironella i més enllá, domi-
nant en tot moment 1a ciutat. Al nord
hi ha, immediatament, la vall del riu
Un penya-segat Galligants, amb un sector de fácil
defensa. en haver-hi un considerable
sobre l'0nyar
§#:x.1";:¡i"#r:rtrj,{i?{;
rius Onyar i Ter. A l'oest, un sector
important que corrcspond ria aproxi-
f n [undació d,e Gerunda. en el pri- madament a la zona de l'Institut Vell.
l-.mer terq del segle I aC. moment a la Pujada de Sant Feliu i a bona
en qué tingué lloc al territori que cor- part de1 carrer de Ballesteries, amb
respon a l'actual Catalunya una im- unes excel.lents delenses naturals for-
portant activitat urbanitzadora, amb mades per un penya-segat sobre els
l'aparició de ciutats noves i vil/a¿ agrí- arenals del riu Onyar.
coles disperses arreu, aplicant uns
models d'explotació nous i introduint
nous conreus, com és el cas de la
vinya i de l'olivera, es deu a un seguit
de motius, i un dels més importants
pensem que fou en darrer terme la
decisió d'instal.l ar I' op ptulum,la cittaf
foniñcada. precisamenl on se situa i
no en altre lloc, on les condicions
topográhques fossin més adients, on
fos més cómode.
Val la pena tornar a recordar la
situació de la ciutat antiga i les seves
pecu Iia ritats topográfiques. pu ix que
entenem que són la clau per entendre
la fundació de la ciutat i que expli-
quen, en bona part, la seva história
posterior. En efecte, la Girona roma-
na es localitza a la falda d'una mun-
tanya, les Pedreres, un dels contraforts
de les Gavarres, i no, com sovint s'ha
dit i s'ha escrit, dalt d'un turó enlairat
i dominanl Precisament. per l'est, la

El mur vell de la Forea, vist des del
caffer de les Ballesteries, ens
recotda el penya-segat sobre
l'Onyar damunt del qual es bastí la
ciutal

12