Page 29 - Girona Romana

F¡bules de btonze trobades, també,
a les excavacions de Casa Pasto/s

ze d' Untikesken (Empúries), divisors, a una hábil política, obtingué l'ajut
i un as romá amb una proa de nau al d'una part important dels indigenes,
revers, material tot ell que permet una cada cop més romanitzats. Durant
datació dins del primerterq del segle I aquestes guerres el Senat es veié obli-
aC. gat a enviar tropes i bons generals per
Amb aquesta cronologia concreta esclafar Sertori, com Metel i Pompeu,
peró gens precisa, que es mou entre que fi nalment aconseguiren imposar-
trenta anys, aproximadament, i valo- se. Doncs bé, aquests exércits romans
rant com es mereix el fet que la ciutat arribaven, del Llenguadoc, i del que
fortificada s'alci precisament on és, s'anomena la Catalunya Nord, car el
hem esbossat una hipótesi que expli- cami del mar no podia utilitzar-se
ca aquest fet, si bé sense proves de- perqué era dominat per pirates aliats
hn1t1ves. de Sertori. Els exércits senatorials
Entre el 82 i el72 aC tingué lloc a depenien del control i del domini de
Hispania un segu it de confrontacions. la üa per rebre reforgos iprovei:
que es coneixen amb el nom de guer- ments. El resultat de la guerra depe-
res sertorianes ent¡e el Senat. domi- nia d'aquest domini. Es, doncs, du-
nat per Sulla, i els optimates, l' arisfo- rant aquests anys que pensem que
crácia. El nom ve de Sefori, home del Pompeu, molt probablement, decidi
parlit dels populúres, que, h avent fugit fundar una ciutat fortiircada en aquest
d'Itália, aconseguí revoltar una bona indret per assegurar-se el domini del
part de la Hispania romana, i mercés camí d'aquí als Pirineus.

:-2r7*,