Page 34 - Girona Romana

ponen, amb tota seguretat, a la funda-
ció del primer terq del segle I aC. hem
de fer esment de les muralles mal
anomenades «ciclópies», que delimi-
La Girona ten amb forqa aproximació e[ peri-
metre de la ciutat. Va1 la pena aturar-
s'hi, i a més d'assenyalar les caracte-
més antiga rístiques técniques del parament i els
scus paral.lcls. scrá bo també seguir-
nc cl recorregut i fixar e1 perímetre
que delimita.
f r que sahem sobre la ciu tat d'épo- Es tracta d'un parament de tipus
L.-,ca ba ix-repu b lica n a. la fu ndacio- poligonal a basc de blocs irregulars.
nal. és bcn poca cosa. de fet quasi res. poligonals, dc mides variables peró
No hi ha cap text antic que s'hi refe- sovint considerables -en el sector
reixi, cap inscripció, solament algu- tan ben conservat del pati de l'edifici
nes evidéncies arqueológiques molt de les Aligues, on hi ha e1s carreus
escadusseres que repassarem tot se- mós grans fins ara documentats. les
guit" i és per aquest camí que hi ha mides d'aquests se situen entre els
alguna possibilitat d'ampliar els nos- 2.97 m. de llargária per 1.44 m. d'al-
lres coneixements sohre Ia primcra qada. el més gran de tots; 1,70per1.30;
Girona, tot i les dificultats que aixó 1.63 per I.20 i 1.07 per 0.ó3. i so\ int
comporta. tenen mides inferiors als 0.50 m.-
En primer lloc, i com a restes més formant hábilment fiiades rectes que
monumentals i delinidcs, que corres- segueixen la inclinació natural del

ii,':.t
Al pat¡ de les
AI¡gues, I'antiga
un¡vers¡tat de
G¡rona, s'h¡ conserva
un dels trams més
complets ¡v¡s¡bles
de la base de la
primeta muralla de
la c¡útat-

. 97,