Page 32 - Girona Romana

aspectes: perqué ens transmet clara-
ment el nom de la ciutat, Gerounda/
Gerunda, i perqué ens la situa en el
territori assignat a l'antiga tribu ib¿-
En terra rica dels ausetans. Es precisament
aquest segon aspecte el que ha donat
lloc a una divertida i llarga discussió
dels indigets entre els especialistes que continua
sense soluciona¡-se de manera eficag.
En efecte, si acceptem al peu de la 1le-
tra les indicacions de Claudi Ptolo-
J lr dels pocs textos clássrcs on meu, hem d'imaginar que la ciutat de
ILJ s'esmenta Girona és de Claudi Gerunda fou bastida en el que hauria
Ptolomeu. el saü alexandrí que vis- estat territori de la tribu dels ause-
qué en el segle II dC i que escrigué en tans. Aixó plantejava interessants pro-
llengua grega. Es ben curt, de fet, i blemes d'etnologia i de geografia an-
solament hi ha la indicació de la ciu-
tat entre les pertanyents a 1a tribu dels Termes romanes de Caldes de
Ausetans, amb l'especificació, en graus, Malavella. Ydata Zerma / Aquae
de la seva latitud i la longitud. Calidae - m olt probable menL
Caldes de Malavella-, Girona ¡ v¡c
Aquesta breu menció d,el Geo- yan ser, segons Claudi Plolomeu,
graphiké Hyphigesis té interés en dos c¡utats del territori auselá.