Page 36 - Girona Romana
P. 36

Els prrmers


                               habitants




              E   ¡ s buits immensos que lenim so-
             I-bre la Girona  baix-republicana
             no són únicament  de tipus urbanistic,
             sinó que arriben a tots els aspectes  de
             la vida, des de l'estatut municipal,
             -si  és que en tingué algun d'especi
             fic-, al govern interior,  a la població
             -qui  eren, d'on venien, etc.-i a les
             relacions amb el territori.
                Moltes  d'aquestes  qüestions  insi-
             nuades no poden tenir una solució
             arqueológica  directa  i només és pos-
             sible a¡ribar a esbrinar-ho a través de
             les fonts antigues,  i no és pas el cas de
             la nostra ciutat,  car és molt improba-
             ble la descoberla de textos antics  que
             precisament  facin referéncia  a la ciu-
             tat republicana, o la d'inscripcions
             antigues;  és possible  peró gens segura.
                L'estatut  de la ciutat en época
             republicana planteja massa proble-
             mes, i ara per ara és insoluble,  i també
             és difícil intentar copsar  com eren e1s
             primers habitants.  En aquest  aspecte
             pot intentar-se,  sempre de manera
             hipotética,  sense proves definitives  a
             la má, a partir de1 mateix  fet funda-
             cional i de l'exemple  d'altres ciutats
             cronológicament  i geográficament  pró-
                                                           En les excavac¡ons etectuades  el
             ximes, més ben estudiades  i amb més
                                                           1986 a la plaga  situada  davant  de
             documentació,  com pot ser el cas de
                                                         /es escarnates  de I'esglés¡a  de Sant
             la ciutat romana  d'Empúries, i d'al-        F€l¡u, hom va trobat-hi  una tomba
             guna dada proporcionada  per l'ar-             d'inhumac¡ó  que  caldria datar a
             queologia.                                   lépoca d'August  (31  aC - 14 dC) i
                                                          que  és la més anliga,  aru per  ara,
                La mateixa dinámica fundacio-
                                                                  de les trobades  a Gircna.
             nal i la causa principal  que l'originá
             ,  L,§l  tt.
   31   32   33   34   35   36   37   38   39   40   41