Page 39 - Girona Romana

'it ,il

Portada d'una
traducc¡ó a l'ítaliá de .t '
/a Naturaljs Historla l'.': :'.if,
de I'autar romá PÍ¡ni - .;
el Vetl, obra en qué , '
. .. . .,.
',*??í.;fEl
"r,,Í:"#ii:1?: . tWWl
rFn@§
t;acta d'una ed¡ció
¡mpresa a venécia el " lüi&,- \l
1516 per Marchio " l]ffi\ ll
sessa i P/sro de
Ravan¡ tsersano.i l;'l&u§üÉf
l*l&.ffi
conservada a la U
blDt¡oteca de la Casa
de Cultura de
Girona. La trcducció .
és s¡gnada per | : ..,.:..
Christofero Landino.
qué degué completar-se la reorganització de les províncies hispanes. Es en
aquests moments qrze a/s gerundenses els devia ser atorgal ¿/ ius latii e/
dret llatí.
Textos com aquest de Plini el Vell són forutmentals,per a infentar
rvconstntir la história de Iantiguitat.
Són fextos d'autors antícs, bdsicament de llengua grega i romana, que
s'han salvat de la destrucció i de l'oblit, en haver estat copidts
repefidament al llarg de l'Edat Mitjana. El problema del suport, pergamí
o papirus, i les dificuhats d'dmplies edicions, amb el cost elevadíssim dels
llibres, en haver-se de copiar a md cada nou volum, iuntament amb la
desfrucció d'algunes grans biblioteques, com és el cas de la més impor"tant
de totes, la d'Aleundria d'Egipte, explica que el saber de I'antiguitat
gteco-romana hagi arribat molt mancaf, amb amplíssimes llacunes. A tots
aquests fets hi hem d'afegir la mateixa mecdnica dels centres medievals
dedicats a la cópia de volums, monestirs i cenfres catedralicis, on sovint es
copiaten els mateixos autors i llibres concrets d'aquesfs autors, deixant-ne
de banda, per rdons ben diterses, d'altres que, en no ser reproduits,
ucobaren per perdre s.
D'aquest conjunt imporfant d'escrits d'autors antics que han anibat
fns a nosaltres ben poca cosa és el que fa referéncia a Gerunda o a/s
Gerundenses, de fet, com leurem, es tracta només d'unes quantes
referén c i es,,tt¡v i nt circu mstanc i als, que fanmatek ens ;fomeixen una
intormació de primera md que ens ajuda a conéixer alguns dels fets
concrets que, diflcilment, hauríem anibat a saber per algun dels abres
camins. La que acabem d'esmentar de Plini el Vell és una d'elles.

37