Page 40 - Girona Romana
P. 40

prestigi,  cal situa¡ els municipis de
                                                   dret romá, que s'organitzen  de la ma-
                                                   teixa manera  que les colónies romanes.
                                                      El segon graó l'ocupen les coló-
                              L'estatus            nies i els municipis de dret llatí, una
                                                   situació  intermédia entre les ciutats
                                                   romanes  de ple dret i les peregrines.
                         de la ciutat              Tot seguit veurem quines eren les
                                                   seves caracteristiques  principals.
                                                      El tercer graó corespon a les ciu-
                                                   tats peregrines,  ciutats d'esldlus ben
             f,   n el món romá alt-imperial hi ha  diversos. sempre ciutats preex  isten ls
             .Uuna clara jerarquització   segons   a la conquesta romana,  que tenien la
             l'estatus de cada ciutat. El graó més alt  seva própia autonomia iel seu propi
             és el de colónia romana i les ciutats  govern i podien  dividir-se  principal-
             que el tenen són teóricament  petiles  ment en  foederatae,   ciutats aliades
             parts de Roma, on els habitants,  amb  amb pactes  signats amb Roma. i per
             1a ciutadania romana  plena,  s'orga-  tant amb una situació privilegiada,  i
             nitzen  segons el model de la capital,  ci:.rtals stipendiariae,  les quals estaven
             amb un senat municipal.  unes magis-  sotmeses al pagament  d'un estipendi
             tratures i un cos civic,  el populus, qlue  o tribut a Roma.
             elegeix  en les votacions  anuals  aquests  La concessió del drefllatí(ius  latii)
             cárrecs. Immediatament per sota, a    als gerundenses, molt possiblement  en
            un nivell quasi  idéntic iamb varia-   els primers anys del principat  d'Au-
            cions que sembla  que tenen a veure    gust,  si no abans,  comporta  llobtenció
            més amb qüestions  simtróliques i de   d'tt¡ estatus molt avantatjós per part
                                                   de la ciutat,  en una situació  intermé:
                                                   dia entre les ciutats de ple dret i les
                                                   estipendiáries, peró ja clarament  dins
                                                   de I'orientació  ju¡ídica romana.
                                                      Aqtest ius latiive a ser, de manera
                                                   hctícia, el dret que Roma concedí a
                                                   algunes ciutats llatines  després  de la
                                                   dissolució de la Lliga del Laci,  el 338
                                                   aC; els seus habitants tenien uns drets
                                                   reconeguts  idéntics  als dels ciutadans
                                                   romans, peró els en mancaven  d'altres.
                                                      De fet, durant l'Alt Imperi, els
                                                  posseidors del dret llatí estaven un
                                                  graó per sota dels ciutadans romans

                                                   Bust de I'emperador  Vespas¡á,  en
                                                  marbre,  descobert  a Roma ¡
                                                  conservat al museu  d'escullurc
                                                  Ca sberg, de Copenhaguen.
                                                  Concedi  I'any  79 dC e/ ¡us latii a tots
                                                  e/s áornes ll¡ures de la Pen¡nsula
                                                  lbérica.
   35   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45