Page 38 - Girona Romana
P. 38

a citació






               Cal suposar que la c¡utaÍ  es va anar consolidant  aprolitant la seta
               privilegiada  situació  sobre una  yia  rutla cop mes impbrtant i enmig d'un
               teritori  ben regat i ric.
                  De,bell nou comencetn  a tenir dades  (.oncretes  a panir  dels primers
               anys del principat  d'August  (31 aC - 14 dC), momeit  en qué es va
               dibuixant la  fesomia  de la ciutat de I'Alt Imperi. El document  més
               intercssant  d'aquest moment i un dels més taluosos  de la históia antiga
               d'aquesta ciutat, ens el proporciona  una brevíssima  referéncia que apligd
               Pliní el Vell en Ia seya enciclopédica  i monumental  obra titulada
               Naturalis Historia- En ¡ransciyim  tot seguit el text original, i la
               traelucció, i després passarem a analitzar-lo  per adonar-nos  de. tota la seya
               imponancia:
                  C. PLINruS SECWDUS,  Naturalis Historia  11{ 23: Nunc per
               singulas  coruentus reddentur  insignia  praeier supra dicta. Tarracone
               disceptant populi  XLII, quorum celeberrimi  ciuium romanorum
               Dertosani, Bisgargitani, latinorum  Ausetani, Ceretani qui Iuliani
               cognominantuq  et qui Augustani,  Edetani, Gerundensés,
               Iessonienses,  Teari qui Iulienses,  stipendiariorum Aquicaldenses,
               Aeronenses,  Baeculonenses.
                  (Ara,  convent per cowent, s'exposaran les coses significatives  lleyat de
               les dítes anteríorment.   Quaranta-dos  pobles pledegen  a Taragona, els més
               célebres  dels quals  són els Dertosans,  Bisgargitani,  de dret romd, els
               Ausetans, Ceretans,  que són anomenats Julians  i Augustans,  els Edetans,
               Gerundenses, Iessonienses, Tearis,  que són anommafs Julians, de dret
               llatí, i Aquicaldenses,  Aeronmses  i Baeculonenses,  estipendiar¡s.)
                ,   Plini el Vell morí el 79 dC, a les platges de Pompéia, durant l'erupcíó
               del Vesuyi, a la qual assístí atret per la seya curiositat, que no tenia l?mis.
               Va esciure,  per tant, durant  el segle I dC i probablement durant  el segon
               tert, peró eQ expens  han arribat a proyar  de manera   claru que per
                                                                forga
               redactar  el llibre III de la seva obrá, dedicat en bona- part a lJispania,
                                                                                 feu
               servir com a documentació,  entre altres coseJ, i Orbis Pi ctrts, un-mapa-de
               l'Imperi en te,mps dAugu*  fa  pintar per Agrippa a les parets  de la^casa
               de la seva  filla  Vipsania  Polla i la Chorographia,  un iext explicatiu
               d.'aquest mapa,  és a dir, que la informació  apligada és de l'época
               d'August, anteior al canyi  d'Era,  car Agrippá moí el 12 aC-i conespon
               molt probablement a les reformes  que l;emperador  dugué a terme dirant
               les seves llargues  estodes a Tarraco el 26/25 aC i el 15 aC, moment  en




            i';§
   33   34   35   36   37   38   39   40   41   42   43