Page 38 - Girona Romana

a citació

Cal suposar que la c¡utaÍ es va anar consolidant aprolitant la seta
privilegiada situació sobre una yia rutla cop mes impbrtant i enmig d'un
teritori ben regat i ric.
De,bell nou comencetn a tenir dades (.oncretes a panir dels primers
anys del principat d'August (31 aC - 14 dC), momeit en qué es va
dibuixant la fesomia de la ciutat de I'Alt Imperi. El document més
intercssant d'aquest moment i un dels més taluosos de la históia antiga
d'aquesta ciutat, ens el proporciona una brevíssima referéncia que apligd
Pliní el Vell en Ia seya enciclopédica i monumental obra titulada
Naturalis Historia- En ¡ransciyim tot seguit el text original, i la
traelucció, i després passarem a analitzar-lo per adonar-nos de. tota la seya
imponancia:
C. PLINruS SECWDUS, Naturalis Historia 11{ 23: Nunc per
singulas coruentus reddentur insignia praeier supra dicta. Tarracone
disceptant populi XLII, quorum celeberrimi ciuium romanorum
Dertosani, Bisgargitani, latinorum Ausetani, Ceretani qui Iuliani
cognominantuq et qui Augustani, Edetani, Gerundensés,
Iessonienses, Teari qui Iulienses, stipendiariorum Aquicaldenses,
Aeronenses, Baeculonenses.
(Ara, convent per cowent, s'exposaran les coses significatives lleyat de
les dítes anteríorment. Quaranta-dos pobles pledegen a Taragona, els més
célebres dels quals són els Dertosans, Bisgargitani, de dret romd, els
Ausetans, Ceretans, que són anomenats Julians i Augustans, els Edetans,
Gerundenses, Iessonienses, Tearis, que són anommafs Julians, de dret
llatí, i Aquicaldenses, Aeronmses i Baeculonenses, estipendiar¡s.)
, Plini el Vell morí el 79 dC, a les platges de Pompéia, durant l'erupcíó
del Vesuyi, a la qual assístí atret per la seya curiositat, que no tenia l?mis.
Va esciure, per tant, durant el segle I dC i probablement durant el segon
tert, peró eQ expens han arribat a proyar de manera claru que per
forga
redactar el llibre III de la seva obrá, dedicat en bona- part a lJispania,
feu
servir com a documentació, entre altres coseJ, i Orbis Pi ctrts, un-mapa-de
l'Imperi en te,mps dAugu* fa pintar per Agrippa a les parets de la^casa
de la seva filla Vipsania Polla i la Chorographia, un iext explicatiu
d.'aquest mapa, és a dir, que la informació apligada és de l'época
d'August, anteior al canyi d'Era, car Agrippá moí el 12 aC-i conespon
molt probablement a les reformes que l;emperador dugué a terme dirant
les seves llargues estodes a Tarraco el 26/25 aC i el 15 aC, moment en

i';§