Page 42 - Girona Romana

del cobrament dels tributs, de liadmi-
nistració dels béns de la província, de
les obres públiques, de vigilar les ciu-
tats i d'administrar justícia.
«Giuitas», Entre la província i les ciutats, a
Hispánia hi ha els conventus. regions
«ufbs» i «ager» concretes amb una capital, on s'aple-
guen els habitants de les ciutats del
conventus per pledejar. N'hi ha 7 a la
Citerior, i Gerunda perfany al conven-
fiB tanaconmsis, que ocupá tot el nord-
f)TNSEM que pot ser úti[. per enren- est penínsular. englobant-hi quasi tot
L dre millor qué representava una Catalunya.
ciutat qualsevol, i en aquest cas Ge- Per sota dels conventus, hi ha les
runda, dins de l'Imperi Roma, donar ciutats, que en dpoca d'August poden
tot un seguit d'indicacions sobre alló ser colónies o municipis de dret romá,
que era i reprcsentava una ciutat i municipis de dret llati i ciutats pe-
sobre el paper que ocupava en l'ad- fegnnes.
ministració de f imperi. La ciutat, cal entendre-la tal com
L'imperi romá estigué dividit en ho feien els antics: c¡y¿7¿s, la ciutat,
un seguit de províncies, les quals, era una idea abslracta quecomprenia
durant l'época republicana, havien dos aspectes ben concrets i que per a
estat governades per un pretor o un nosaltres, al.ui, són antagónics, peró
promagistrat superior (procónsol o que per a ells eren indivisibles, for-
propretor), per regla general durant mant un conjunt indissohble'. l'urbs,
un any. A partir del principat d'Au- la ciutat própiament dita, fixada so-
gust. les províncies es diüdiren en vint per unes muralles perimetrals,
imperials i senatorials, segons que que solien coincidir amb el pomerium
fossin administrades directament per o área sagrada de la ciutat, on no és
l'emperador o pel senat. Gerunda se
situa dins de la hovincia Hispania
Citerior, qlae d'enqá del 27 aC té la
capital a Tarraco. Aqtesta província,
la més gran de tot l'imperi. és condi-
ció imperial ial seu davant l'empera-
dor hi situa tt legatus Augusti pro
praetore, nomenal directament i per
un període de temps indefinit, ent¡e
algun ex-magistrat de prestigi el qual
governa recolzant-se en una ámplia
burocrácia i en I'exércit, preocupánt-
se principalment de l'ordre públic,
A partir det principat d,August, tes
provínc¡es es div¡diren en ¡mperiats ¡
senatorla/s. Estetua de marbre
d'August d¡pos¡tada al Museu del
Vat¡cá, anomenada de prima porta.

,:§,r