Page 46 - Girona Romana

tica-, i també fou tribú militar de la
Legió III Gál.lica, la qual durant l'Alt
Imperi, moment en qud es data aques-
ta inscripció, estigué acantonada al
Una carrera Limes orienfal,preferentment a Síria i
a Fenicia.
Els aediles (edils). eren la magis-
política tratura inferior, formada per un col-
legi de dos individus que, com els
municipal ediis de Roma, havien d'encarregar-
se de les obres públiques, dels edificis
urbans. de la neteja. de les vies icar-
rers, de la portada de l'aigua i dels
jocs que, sovint, havien de pagar de la
f, l control de la politica ciutadana seva butxaca. També s'encarregaven
-Uestava. com s'ha vist, en mans del del proveiment de la ciutat i dels
senat municipal i d'uns magistrats mercats.
elegits cada any que eren els execu- Sovint, després d'haver estat un
tors de la política hxada i al capda- bon edil, hom podia aspirar a esdeve-
vall els que govetnaven la ciutai du- nir duumvir.la magist ratu ra superior.
rant un període de temps molt con- amb poders jurisdiccionals i potestat
cret. Eren elegits en els comicis, pels suprema de la ciutat. Eren també un
ciutadans de ple dret, i en acabar el col.legi de dos, els duoviri, amb dret de
seu mandat, entraven a formar part intercessio, dret de veto, d'un sobre les
de l'Ordo decurionum. A1 capdavall, decisions de l'altre. que convocaven i
doncs, el populus era el que votava els presidien les eleccions, les reunions
components del senat ciutadá, el qual, de l'Ordo decurionum. els nomena-
peró, governava segons els seus inte- ments i proclamacions dels magis-
ressos, que sovint eren contraris als trats, les luncions religioses, que ad-
de la majoria de ia ciutadania. ministraven el patrimoni ciutadá i, en
Grácies a un basament d'estátua, cas de perill, encapgalaven la defensa
de marbre -que procedeix de la ca- urbana. A Gerunda, un crlJrs com-
pella de Santa Elena, entre la Cate- plet, una gran carrera política, finalit-
dral i el palau episcopal, on féu du- zaya amb un cárrec simbólic i reli.
rant molts anys de peu de l'altar i que giós, un flaminat dedicat al culte de
ara hom pot veure a l'interior del cla- l'emperado¡ segons ens diu la ins-
ustre románic de la Seu. en e[ costat cripció de L. Plotius Asprenas.
de migdia, i que ben probablement En altres ciutats. tal com eviden-
procedeix dels encontorns del gran cien les troballes epigráfiques, per
edifrci religiós-, coneixem el cursus sobre del duumvirat i abans del fla-
honorum municipal sencer d'un ciu- minat, hi podia haver una altra ma-
tadá anomenat Lucius plotius Aspre- gistralura com passa a Empoiae.mu-
nas, que fou edil i duovir, les dues nicipi de dret romá, on el cursus hono-
magistralures electires de la ciutat, i rum s'acomplia amb la qüestura, cár-
finalment, flamen. sacerdot del culte rec que durant un temps tingué com a
imperial -cárrec simhólic peró que funció principal el control de la seca
cloia brillantment una carrera póli- monetária de la ciutat.

:.'1:.