Page 49 - Girona Romana

E/s fres esg/aons de la toto inter¡or,
que són v¡s¡bles en l'angle nOrd-est
de la plaia dels Apósto/s, servint de
tonamentació al palau episcopal i a
la Seu, són probablament restes
d'una construcc¡ó romana.

indicis circumstancials gens dehni-
tius abonen aquesta hipótesi:la con-
tinuitat en la ubicació dels grans con-
junts sagrals -temple. basilica cris-
tiana, catedral; la troballa pels encon-
torns d'un basament d'estátua amb
una inscripció commemorativa; les
restes sota la Seu i el palau episcopal
d'una estructura monumental, molt
probablement romana; la situació
excepcional amb üsta a una localit-
zació escenográfica del centre cívic i
religiós; etc. Caldrá provar aquests
indicis, si és possible, amb noves ex-
cavacions.
Tampoc sabem res de la composi-
ció del conjunt dels ciutadans, peró,
tal com succeia en altres ciutats de
l'época, cal suposar que a part dels
homes lliures, ciutadans de ple dret, i
els incolae. amb els drets ben dismi-
§
nuits i que normalment eren descen-
dents dels antics indígenes del terri-
tori, hi havia lliberts i els esclaus,
sobretot d'ús doméstic, que no podem
sabe¡ de cap manera quants eren,
d'on procedien i a qué es dedicaven.
A través de les restes arqueoldgi
ques es fa evident que la ciutat inten-
sificá el seu paper de mercat comarcal
i centre des d'on es distribuien pel ter- Els productes que en aquest pe-
ritori els productes arribats d'arreu, ríode arriben a Gerunda són, a dife-
normalment pel cami més planer, pel réncia de l'época baix-republicana,
mar. A panir de I'época flávia. i pot- molt més diversilicats; ara arriba oli
ser una mica abans i tot, ja no fou bétic i africá, i salaons sud-hispáni-
només a través del poft de Gerunda, ques, vi de la Tarraconense i ce¡ámi-
Emporiae, sinó de qualsevol dels pe- qu.es del sud de la Gál.lia o del Nord
tits ports i punts d'embarcament que d'Africa. juntament amb objectes més
hi ha a la costa des del Montgri a Sant valuosos procedents de I'Orient de
Feliu de Guíxols. la Mediterránia.

' '1?