Page 45 - Girona Romana
P. 45

Fragment  d'una
                                                                 estátua d'un
                                                                personatge  togat,
                                                                trobat en releÍ els
                                                                lonaments  d'una
                                                                casa del carreÍ de la
                                                                Forga,  a poca
                                                                d¡stánc¡a  del pottal
                                                                sud de la c¡utat.
                                                                 Possiblement  era
                                                                 dedicada  a un
                                                                important
                                                                personatge  públic.
                                                                 Es cors€rva
                                                                 exposada  al Museu
                                                                Arqueolog¡c  de
                                                                 Girona.


















         trats superiors  del municipi  i la reu-  via haver el populus,  que no estava
         nió tenia lloc a la Cúria. un edifici  del  format per tots els habitants,  sinó
         fónrm que servia exclusivament  com   només  pels que posseien cl  Ple  dret
         a lloc de reunió  de l'Ordo decurionum,  municipal, els quals votaven  els cár-
         o en el temple. Les decisions les havia  recs. uñ cop a l'an¡. en els comicis.
         de prendre  amb quorum i se'n feia    presidits  pels magistrats superiors. El
         una acta que era arxivada  conve-     ios cir ic, el populu'. estar a dil idit en
         nientment.                            grups  1cú  ries. scgonsla lex Malatiruna
            Ens trobem, doncs, davant d'una    ide-Málaea)  de l'época  flávia) i les
         assemblea  molt restrictiva, represen-  votacions  es feien dins aquests  grups.
         tació de l'aristocrácia  ciutadana,  que  Ben enlral l'imperi.  aquests comicis
         posseia  quasi tot el poder urbá, perd  anaren  perdent importáncia.
         que a canvi d'aixó  carregava  sobre  les  A Gerunda,  encara no s'ha trobat
         seves espatlles amb la major part de  cap dada epigrálica  que ens permeti
         la despesa pública. subvencionant  els  comDrovar l'acttració dc l'ordo decu-
         jocs i les festes,l'embelliment urbá.1a  rionvm. l'existéncia  del qual no  ¡ot
         construcció  d'edificis púb1ics o d'ús  posar-se en dubte i s'ha de suPosar
         comú, e1 repartiment de diners i de   ner la condició de municiPi iPer
         menjar,  etc.                         i'existéncia. ben documentada, d'u nes
            Davant el Senat municipal hi de-   magistratures  concretes.

                                                                             {tt  .
   40   41   42   43   44   45   46   47   48   49   50