Page 48 - Girona Romana

seguretat, que les muralles van ser
desmuntades en alguns punts con-
crets per facilitar la relació ambl'ager
(el territori) i amb la probable apari-
El fürum ció de petits nuclis d'habitació situats
fora del recinte emmurallat. Caldrá
que les futures campanyes d'excava-
ció ho confirmin o ho rebutgin de-
T\E lot el que ara sabem sobre finitivament.
L)Gerunda. ben poc correspon a la La ciutat degué tenir un fórum
ciutat de l'Alt-Imperi quant a distri- -centre de la üda política i religiosa
bució urbana, situació dels edificis, de la ciutat-, peró no sabem amb
localització del fórum i dels temples o certesa on pogué estar situat. S'ha
canvis significatius en relació amb el pensat, sovint, que caldria cercar-lo
nucli fundacional. De fet. la major en la segona plataforma urbana, la
part dels pocs indicis que posseim que a priori oferia millors condi-
ens inclinen a pensar que el períme- cions, on s'alga avui la catedral i on hi
tre murat continuá essgnt el mateix, ha la plaga dels Apóstols. Només
sense cap mena de ¡eforma, que d'al-
Maqueta que mostra una
tra banda fóren inútils en un període representació ¡deal del que podia
llarguissim de pau profitosa que de haver estat la ciutat romana de
fetva des de les guerres civils del prin- Girona. Va ser lela amb motiu del
150é aniversari dels seag€s de
cipi del segle I aC fins a la segona
G¡rona pet I'exárcit napoleónic i es
meitat del segle lll dC. Podria pen-
conserva al Museu d'H¡stória|de la.
sar-se, peró no ho podem provar amb