Page 44 - Girona Romana

mat per un nombre variable de ciuta-
dans rics i de prestigi; de fet s'ha de
considerar com una assemhlea aris-
tocrática que es nodria amb els ma-
EI goYe.rl gistrats municipals que hi entraven a
formar part un cop havien complert
l'any prescriptiu en el seu cárrec. El
del muntHpt privilegi era vitalici. En el cas de
Gerunda. i dels altres municipis de
dret llatí, |Ordo decurionum estava
format per posseidors de la ciutada-
oLÍTTCAMENT, les ciutats de dret nia romana plena. car no hem d'obli-
I. romá o de dret llati, quasi sense dar que el let d'exercir durant el temps
diferéncies. s'organitzaven com la ca- e:tablert una de les magistraturc\ ciu-
pital de l'imperi. En efecte, el Senat de tadanes comportava, automática-
Roma, e1 més alt órgan consultiu, era ment. 1a concessió d'aquell privilegi.
substituit per l'Ordo decurionum o se- En aquest senat municipal raia la
nat municipal, que esdevingué la for- máxima autoritat ciutadana: conce-
ga politica més poderosa de la ciutat. i dia hono¡s. enviava ambaixades a
la governá en tots els seus aspectes. l'exterior, organitzava els actes reli-
Aqttest Ordo decurionum estava for- giosos, ordenava el calendari. s'encar-
regava del cobrament i de la gestió
La iórmula R P cER, és a di et dels impostos locals, triava els patrons
comú. la municipallfat de Gerunda,
clou la inscripc¡ó d'un dels del municipi, fiscalitzava l'actuació
dels magistrats i era en darrer terme
pedesta/s d'estátua ttobats a Gírona
¡ que es consetva al Museu l'órgan que jutjava les apel.lacions
Arqueológ¡c de Sant Pere de contra les decisions dels magistrats.
Galligants.
Era conr ocat i presidit pels magis-

t 4a'