Page 50 - Girona Romana

D OS

Caius Marrus Verus

La integració de la ciutat en la província, que
cal suposar de manera tedrica, quetla ben
palesa a través d'una ínscripció monumenlal
trobada a Tarragona i actualment perduda ,
la qual, a més de testimoniar la' participació
dels gerundenses en el govern de la província,
ens peffne¡ recuperar un dels pocs personatge5
individualitzax de la histdria inicial d'aquesta
ciutat. Donem un cop d'ull a Ia tapitta i
analitzem-ne el seu significat:
C(aio) Mario C(ai) / lil(io) Pa1(atina
tribu) Vero / Cerundens(i). I Omnib(us)
honor(ibus) / in re p(ublica) sua iunct(o), /
p(rovincia) H(ispania) c(citerior).
La traducció podria ser: Relrut d'un c¡utadá rcmá de
«La província Hispania ci¡erior, a Caius l'época de Tra¡á, la mateixa
Marius Verus, fll de Caius, inscrit en la tibu s¡ fa na la que visqué Caius
Palatina, gironl, investit amb tots els honors en Marius Verus.
la seta ciutat, flamen de la província Hispania ciÍerior».
ALrí sabem de l'existéncia d'aquest imporÍdnt personatge, Caius
Marius Yerus, gironí, que obtingué totes les magistrüÍures i ciirrecs en la
seva ciutat i que després esdetingué a Tarraco flamen de la província
hispdnica citerior, una dignitat molt alta, si bé forQa simbdlica.
En efecte, des del 15 dC, com a mínim, després de la construcció del
temple d'August, Tarracq capital de la Citerior, fou la seu del concilium
provinciae, el consell provincíal, ;format pels represenÍants dels diversos
municipis. Al capdavant s'hi situava el Flamen de la provincia Hispania
citerio:', que era votat cada any pel concilium provinciae.
La principal tasca d'aquest consell provincial era Ia de fomentar el
culte imperial, que era at¿s de manera oJicial al Jdrum provincial siÍuat en
la pan alta de Tanagona pel flamen i els seus ajudants. En un printipi
aqaesl concilium havía estat també una mena d'assemblea de les ciutats
que escolfava el legat imperial, el gotemador, i I'aconsellaya sobre temes
diferents, aconseguint de vegades imposar algunes mesures concretes, si bé
ben atiat perdrd aquesta connotoció. Aquesta assemblea provincial i els
seus caps, els fldmens, estd. ben documentada des de l'época Fldtia fins al
segle III dC.

48