Page 52 - Girona Romana

mitjan segle II aC estava consolidada
i ben establerta amb pedres mil.liars
cada 8 estadis. Aquesta importáncia,
peró, s'intensificá considerablement
[a Uia Augusta quan Roma acabá 1a conquesta de tot
el sud de la Gál.lia (121 aC), territori
que será la nova Província Narbo-
nense, després de la fundació el 118
TA hem üst anteriorment que la Via aC de la colónia romana de Narbo
J d'Heracles,un vellcami narural que Marrlns (Narbona). A partir d'aquest
a Catalunya aprofitava, per circular, moment, les relacions per terra amb
la Depressió Pre-litoral, havia estat, Itália són molt més cómodes i, en
sempre, vehicle importantíssim de algun moment, les més segures.
relació i d'intercanvi. Aprofitada per August dedicá considerables es-
Roma com a Via Militar durant la forgos a retocar i millorar el camí,
conquesta d'Hispania, sabem que a fent-lo més comode, més funcional i
més eficag. La magnitud de la inter-
venció degué ser de tanta volada que
d'aleshores enqá l'antiga Via d'Hera-
c/es passá a ser coneguda amb el nom
de Via Augusta.
Aquest camí, la via ¡omana de
I'Alt Imperi i de la Baixa Anriguitat,
que hom féu servir encara durant el
domini visigotic i l'Alta Edat Mitjana
i probablement més enllá, ens és ben
conegut en conjunt grácies a l'exis-
téncia des hineraia, una mena de
recordatoris on hi havia descrita una
via o un conjunt de vies, des del co-
mengament al final, fent indicació de
les distintes mansiones, és a dir, dels
punts concrets, situats a distáncies
variables i que com a máxim eren
d'una jomada completa de camí, on

Un dels quatre vasos de plata
anomenats Apol.l¡nars trobats a
Vicarcl.lo (Laci, ltália) en el quat h¡
ha totes /es mans¡ones o parades
del cami que hi ha entrc Gades
(Cadis) ¡ Roma. Gerunda se sifua
entre Aqu¡s Vocon¡s lcaldes de
Malavel la, poss¡ blement ) i Citnianam
(Cerviá de Ter o encontoms). Els
vasos originals es conserven a
Roma, petó al Museu d'H¡stüia de
Sabadell n'h¡ ha unes cópies
excel.lents.