Page 57 - Girona Romana

Les fonts epigráfiques

Anomenem .fonts epigrdfiques les
inscipcioni antigiei qie s'hon
consenat i que basicomenr as
localitzen sobre pedro o sobre K ..:r§§§§W§
bronze. N'hi ha de molts tipus, ., r,.\:. t
mon u m¿n la I s. h on o rí fi ,¡ ues, '..r'§.tr§.r',t,
Juneraries, et,.. i o volte: també.
grqtrt.\ rofids Jets sobre qual.'evol t,,,
superfície en llelra cursivq. és molt I .llr
porlem trobar en cls textos antics, i I
Aquesta mena de
font
vcl I uoscl, en p ro porc i o no r- nos u n e:
dodes ton, r¿tcs. uns noms propis.
unes referiru iet que rorament
1,.
a més a més pel fet de trrtctor-te de : -i'
-
'i",¡'
document.r dc primera ma. § ' '..'r't:'':'':
t
document' de lépoco que han t'{,jl
arribut o no.tqltres rliredqment. I
sense la llarga cadene de : 'r!'ü
transm¡ssió que han patit ek llibres r r l;*
dels a u t ors greco- roma ns. . . -"'§rtt§:§i§
En ser umplcmantária la
idormació que ens proporcionen les i:::,:*:li*§§§
ldpide' i lcs inscripcions de rota
mcnr .¡ovint parmeten aprofunJir §,i;::ii*§W
en la história d'una ciutat. com és
¿/ cas de Barcino (Barcelona) o
Tarraco (Taragona), dos nuclis
urban.¡ ben proper dels quals. una de tes tres inscr¡pcions
gricie: 0 una abund,tnr cpigntfa. romanes ttobades a G¡rona. Una
coneLxem olguns qsp(les de la 'a a d'elles, transctita per Hübner, s'ha
história més d t¡gú, amb gran perdut. L'altra la raproduim a la
detall. ptana 45.

«La ciutat dels gironins a Juli Phi- ment de cancell visigótic re.utilitzat
lippus césar nobilíssim». per una lápida a lt-medicval. Ls possi-
Pedestal dedicat a l'emperador ble pensar cn una ocupació lora mu-
Philippus o al seu fill del mateir ttom. ¡a1la. De fet no hi ha gaire distáncia
que governaren conjuntament entre dc I'església de Sant Marti hns al por-
244i249 dC. tal de ia torre Rullna i ós dificil de
És d'indubtable interés e1 fet que definir. Pe¡ altra banda. i aixd és ben
dues de les tres inscripcions de Giro- important, 1a inscripció de Philippus
na. dcixant de banda els tres mil.lia- en§ indica l'existéncia d'un taller la-
ris, vinguin de Sant Martí Sacosta. on pidari a Gerunda cn actiu, almenYs
el 1943 fou descobert també un frag- durant la meitat del scgle III.