Page 62 - Girona Romana

Les uil.les

suburbanes

I ts villae comenqaren a aparéixer
-l-ren aquest territori duranl l'¿poca
baix-republicana, coincidint amb l'a-
parició de les ciutats de nova planta,
bastides a la manera itálica. En aques-
ta primera fase, solien ser menudes i
moltes vegades deüen se¡ habitades
pels propietaris que conreaven direc-
tament les seves propietats. A1 llarg
de l'Alt Imperi, aquests edificis agri-
coles s'anaren fent més grans, més
complexos i molt probablement en 1a
majoria d'ocasions els propietaris de-
üen viure a l'arás grácies a les rendes
de les seves propietats, dedicats a la
política municipal i gastant part dels
seus ingressos en construccions de
prestigi, festes i donacions. Sovint,
peró, visitaven llurs propietats i tenien
reservada una part de l'edifirci, la vil/a il.lustrar perfectament com eren al-
senyorial, que solia tenir totes les gunes d'aquestes vil/ae. Ens estem
comoditats per a fer ben planera la referint a la villa del Pla de l'Horta, a
vida: atris, peristils, paviments de mo- Sarriá de Dalt, no gaire lluny del pas
saic, parets bellament pintades, es- del Ter, que está molt ben conservada
cultures ornamentals, termes privades, i és d'un clarissim origen baix-repu-
etc..., tot plegat contrastant amb la blicá, amb unes dependéncies senyo-
modéstia de la part rural. rials entorn d'un peristil, amb pavi-
En el territori de Gerunda hom hi ments de mosaic policroms, amb de-
ha assenyalatla preséncia d'unes quan- coracions geométriques i amb algun
tes t¡illae, moltes d'elles no gaire ben element figuratiu que hom ha pogut
conegudes. N'hi ha dues, peró, situa- datar a final del s. II o a comenga-
des a menys de tres quilómetres del ment del III dC. El conjunt és enorme,
recinte emmurallat, que constituei- amb dependéncies annexes dedica-
xen dos exemplars excepcionals, i si des a estables i magatzems. L'altra és
bé el grau de coneixement que se'n té la yilla de Can Pau Birol, a Bell-lloc
no és el que voldríem, serveixen per del Pla, descobefa el segle passat, i de