Page 60 - Girona Romana

ques insuperables, com el mar. El
nucli central és l'urbs, on rauen el
fórum i els temples principals, és a
dir, e1s centres de la vida política, reli-
Els límits giosa i cultural. També hi ha a l'urbs
els grans edificis dedicats a l'esbarjo,
que quasi mai no manquen en les
de Gerunda ciutats de I'alt imperi -teatres, amfi-
teatres, circs, termes, biblioteques, etc.-
i que són fets per als habitants de
l'urbs i per als de l'ager. L'urbs és
l) rconoev que més amunt hem també el centre económic i comer-
l\definit la ciuitas com la unió de cial, on es consumeix la producció
l'urbs i l'ager, essent ambdues parts del territori i d'on surt l'excedent i on
inseparables. Si fins ara hem fet refe- arriben els productes forans. És on
réncia sobretot a l'urbs. que coinci- viuen els propietaris rurals. que visi-
deix amb el recinte emmurallat, cal ten freqüentment les propietats, els
a¡a esmentar I'ager, per intentar-ne comerciants, els mercaders, els arte-
una aproximació. sans, e1s botiguers i un cert nombre
Cada ciutat té els seus límits con- d'esclaus doméstics en cases de tipus
crets, qire coincideixen amb els d unes ben dife¡ent, unes grans i luxoses i les
altres ciutats o amb barreres geográfi- altres petites i modestes.
L'ager, el territori de Gerunda, és
difícil de delinir, tot i que s'ha de fer
En ler els Íonaments d?guesfs en relació amb les altres ciutats de la
pisos, al Pla de I'Horta, tou
descoberta una ¡nteressant v¡l.la zona. En un moment, abans de la
tomana, una de les moltes que hi concessió del dret llatí a tota la Pe-
devia haver ptop de la c¡utal. ninsula Ibérica per part de Vespasiá,