Page 59 - Girona Romana

Un altre dels lragments escu/tdrlcs poca hom salvá una part dels objeb-
trobats l'any 1857. Com els les. menl re que l'altra part fou esmi-
antet¡orment esmentaas, és de colada i desaparegué delinitivament.
pedra sorrenca i es troba molt Ara estan dipositats al Museu Ar-
desgastat Són dos caps unils pel
clatell en una sola peea. queológic de la ciutat els fragments
conservats, que són els següents: un
cap depedra sorrenca del país d'uns
nates, una ara votiva de pedra sorren- 30 cm. d'altura que representa un
ca del país, de 106,5 cm. d'altura, de home i que té, malgrat el desgast,
forma paral.lelograma, amb un sócol certa qualitat; un plafó de pedra sor-
a la part inferior que es conserva al renca, fragmentat, de 64 per 60 cm.,
Museu Arqueológic (n' Inv. 1705). amb una decoració en relleu d'un
De la plaga dels Apóstols proce- personatge masculí amb una má a la
deixen el fragment d'un capitell de cara en actitud pensarosa i que po-
pedra sorrenca molt gastat, el frag- dria pertányer a un monument fune-
ment d'un fris amb decoració d'ór.uls rari desmuntat -unes motllures em-
i tambors de columnes de pedra sor- marquen i diüdeixen 1a part esculpi-
renca -actualment dipositats en les da- i en tercer lloc, una mena de
dependéncies de la Seu-, difícils de capitell format per dos caps mascu-
localitzar. lins units pel darrera, de pedra sor-
Quan fou enderrocada la torre renca i de no gaire qualitat, i un
romana de la plaga del Correu Vell, basament de columna, del mateix
hom localitzá a l'interior un conjunl material. de 58 cm. de diámetre. Ben
important de fragments escultórics i poca cosa, peró pel material utilitzat,
arquitectónics, eüdentment ante- pedra sorrenca de DomenY o del Puig
riors a la muralla, que cal datar a la d'en Roca, suficient per documefltar
darreria del s. III dC. Grácies a la l'existéncia d'un taller o tallers treba-
preocupació d'alguns gironins de l'é- llant a Gerunda durant I'Alt Imperi.
:i

,§§Kx