Page 54 - Girona Romana
P. 54

cas dels mil.liaris de Girona, amb un
                                                   sócol o base paral.lelogram  més petit
                                                   que era enterrat per tal de fixar la part
                                                   que havia de ser vista. Dos d'aquests
                   Tres mil.liaris                 mil.liaris  foren trobats  junts  a Palau
                                                   Sacosta,  el 1931, molt desgastats  peró
                                                   amb una doble inscripció,  que prova
                                                   una reutilització  de la pedra, en cada
             f,   rs itineraris  indiquen de manera  cas, I un amb una de Constantí II i a
              Dben precisa qte la Vio Augusta      sota probablement  de Constanti I, i
             passava per Geru nda,la  qu,al era lur.a  l'alt¡e amb una inscripció molt mal-
             de les mansiones assenyalades i que se  mesa, probablement de Claudi  II, i al
             sifitava erire Aquis  Voconis, a migdia,  damunt  una dedicada  a l'emperador
             i Ciniana  a tramuntana,  a XII milles  Teodosi,  és a dir, des del tercer quart
             romanes  d'una i l'altra. Cap més indi-  del s. III a la darreria del s.IV. L'altre
             cació no ens permet,  a través  d'aquests  mil.liari fou trobat el 1876 a Sarriá de
             textos, acostar-nos a la realitat  del  Ter, a tocar el Pont de I'Aigua, on es
             camí en el seu pas per Girona.  Per   pot veure una inscripció  de lloanqa  a
             aconseguir-ho  cal fer servir altres  da-
             des. arqueológiques.  históriques i geo-
             gráliques,  que ens hauran  de perme-
             tre fixar-ne el recorregut amb forqa
             aproximació, alhora que servirá tam-
             bé per valorar novament  el perqué de
             la situació de Gerunda en el lloc con-
             cret que ocupá.
                 Els documents més valuosos, unes
             de les troballes de l'época  antiga  més
             interessants  fetes a Girona,  són sense
             cap mena de dubte tres pedres mil-
             liars,  en un bon estat de conservació,
             que tenien la funció  concreta  d'asse-
             nyalar la distáncia precisa des del
             senyal a la mansio  més próxima.  i on
             sovint hi havia també referéncies  a
             l'emperador  sota el govern del qual
             s'havia fixat el mil.liari,  el nom de la
             Via i altres tipus d'indicacions, sovint
             lloances  del bon govem  de I'empera-
             dor i dels seus col.laboradors.  Són
             pedres  cilíndriques,  sorrenques en el
                    M¡l.liar¡ trobat a Sar A de Ter I'any
                    1876, amb una ¡nscripc¡ó  dedicada
                           a l'emperadü  Caius lulius
                     Maximinus  ¡ datada el 238 dC. Es
                    consetva  al Museu Arqueológ¡c  de     ,:.::;,
                             Sant Perc  de Ga igants.


             *§§':
   49   50   51   52   53   54   55   56   57   58   59