Page 53 - Girona Romana

el viatger sabia que hi trobaria segu- Hi ha un seguit d'itineraris que
retat, canvi de posta, aliments i lloc reflecteixen, amb poques variants i
per reposar. indrel que podia coinci- sempre en qüestions de deta11, el recor-
dir amb una ciutat -el cas de Gerun- regut de la Via Augusta per teres
da-, amb tn vicus o fins i tot amb gironines, e¡ l'Anónim de Ravenna,
una parada del camí, nascuda sense I'Itinerari d'Antoní,la tabula de Peu-
cap allra finalitat. En aquests itinera- tingér, un plánol/itinerari molt inte-
ris, a més a més de les diferents man- ressant, o els quatre vasos Apol.linars,
siones qrs,e hom trobaria al llarg del quatre gots d'afgent trobats a Vica-
camí. hi h avia la indicació precisa. en rello, al Laci, oferts per un üatger
milles romanes (1.478,50 m.), d'una agrait i que hom data durant I'Alt
a l'altra. Imperi, que porten a la paret exterior
f itinerari de la Via Augusta de Gades
(Cadis), al poblet italiá. Sempre se
siita Gerunda com una nanslo que hi
ha, anant de sud a nord, entre Aquis
Voconis i Ciniana, respectivament a
)Ol milles de cada una. Cintiono se
Fragmenl de /a Tabula de situa a Cerviá o enforts i Aquis Voco-
Peut¡nger, cdp¡a med¡eval d'un n ls s'ha suposat que podria ser Caldes
plánol itinerar¡ píntat romá. Girona de Malavella, o un punt del seu terri-
se sl¿ua a I'extrem esquerre de la tori situat més cap a l'oest.
imatge, entre els noms de Voconi ¡
Cemuana, relerits possiblement a
Caldes de Malavella iCerviá de Ter,
respect¡vament.

'§1§ :
§