Page 66 - Girona Romana

neració, que esdevingué quasi l'únic
rifual, fins que durant el segle II dC
reto¡ná amb forqa el costum d'enter-
rar les despulles, sovint en sarcófags,
E I m ó n d e I s m o rts ffi ."Ht*l'i í+lit¿"¿'"il

",,..,"..t3
Un altre fet signihcatiu que cal
conéixer és el de la prohibició abso-
l ritual funerari romá fou doble, luta. o quasi. d'enterrar o d'incinerar
al llarg de la seva história. domi- els morts a l'interior del p omerium de
nant un o altre segons els moments, la ciutat, l'área sagrada i protegida
fins que a partir del segle IV dC s'im- pels déus, que sovint coincidia amb el
posá dehnitivament un d'ells. En efec- perimetre emmurallat i que constava
te. hom podia inhumar o incinerar clarament en la Llei romana de les
els morts, és a dir, dipositar les despu- XII Taules del segle V aC. Aixó deter-
lles a terra directament o dins d'una minava que les necrópolis se situes-
caixa o sarcdfag o cremar el cadáver sin lora muralla i de manera concreta
en una pira funerária. l'ustrinum. i a -per <<viure», encara que fos en el
continuació recollir les cendres i els record dels homes, després de la mort-,
fragments d'ossos, col.locar-ho tot en al llarg de les vies i preferentment al
una urna o caixa (larnax) i enterrar-la costat de les portes d'entrada a les
o instal.lar-la en un columbari o tom- ciutats.
ba monumental. ,,q'1 principi la inhu- Pel que la a la Gerunda baix-re-
mació era predominant, peró a partir publicana i alt-imperial, no sabem
de la Baixa República ho fou la inci- gaire res sobre les necrópolis i e1 ri-

Toffe sepulcral molt
malmesa d'opus
caementic¡um
(lorm¡gó) que hom
pot veure a tocar el
mas de Cal Temple,
prop de la carretera
de Santa Coloma de
Farners, un cop
passat el pont de
I'autop¡sta, sort¡nt de
Girona.

r iOllx'