Page 67 - Girona Romana

tual funerari. només tenim indicis de Torre sepulcral també de tormigó
l'existéncia d'un cementiri més enllá conservada a V¡lablare¡x. enm¡g
d'ins conreus ino gaire lluny dé
de1 portal sud de la ciutat, pel que l'església del poble.
alui és el carrer de Carreras Peralta, i
de la necrópolis del nord, amb la des-
coberta, el 1986, d'una inhumació
molt senzilla de l'época augusta, res- gerundensis d'Aiguaüva, que hom pot
tes probables de tombes més monu- localifza¡ a tocar la masia de Cal
mentals (esteles, ares sepulcrals, ca- Temple, al Pla de Girona, seguint des
pae. etc...). entre les quals cald ria asse- de la ciutat la carretera de Santa Co-
nyalar un dels luit sarcófags de l'ab- loma de Farners, just immediata-
sis de Sant Feliu, concretament aquell ment després de passar el pont que
que té, esculpit a la part frontal, el travessa l'autopista, en un punt en
mite del rapte de Proserpina. Es una qué la carretera es bifurca per anar
magnífica peqa de marbre blanc. in- cap a Santa Coloma i cap al nucli de
dubtablement d'importació, que els Vilablareix, on n'hi ha una altra de
experts, daten, estilísticament, a la més espectacular i més sencera
darreria del segle II dC. -enmig d'un camp de conreu, a I'es-
A més a més de les necrópolis querra de 1a carretera, anant en direc-
situades a tocar les ciutats, molt mal ció a l'església del poble, uns 500 m.
conegudes a Girona, ara com ara, abans d'arribar-hi-, fetes, ambdues,
n'hi havia d'altres. també al costat d'opus caementicilrn (formigó) i que
dels camins, que corresponien a les devien estar bellament ornamenta-
villae o yici, petites agrupacions de des exteriorment. En aquest cas es
cases que hi havia arreu del territori. tracla de monuments funeraris que
Algunes d'aquestes, fetes construir conservaven una o unes quantes ur-
per un propietari rural. podien lenir nes cineráries del propietad i dels
una certa monumentalitat, com és el familiars d't¡a villa que no s'ha de
cas de les tomes sepulcrals de l'ager cercar gaire lluny.

.-Sr,