Page 70 - Girona Romana

nes excavacions on es posava en evi
déncia I'aparició de nivells d'incendi
i de destrucció, juntament amb la des-
coberta i l'oportuna valoració d'im-
El primer assalt portants tresorets de monedes que
hom podia datar entorn d'aquests
anys, varen comenqar a valorar aques-
dels hárbars ta primera incursió germánica fins a
tal punt, que segons qui ha arribat a
imaginar que aquest cop de má va ser
I'origen d'importants canvis de ma-
A rcu,Ns historiadors de la baixa nera de viure i de mentalitat. De fet,
-ll,Antiguitat [an releréncia de rr,a- en segons quins moments hom pen-
nera no gaire extensa ni amb gaire sava que totes les ciutats i totes les
detall a la primera gran invasió ger- yillae del nostre país van ser objecte
mánica. la dels Francs i dels Ala- del saqueig sistemátic i de la destruc-
mans, els quals, durant el regnat de ció per part dels bárbars. A partir
Gal.lié, vers el 259/260 dC, aprolrant d'aquí s'explicava la fortilicació a
la crisi de govern i l'anarquia militar conscidncia d'algunes ciutats -G¿-
en qué es trobava immers l'imperi runda i Barcino, entre e1les- i la re-
d'engá de la caiguda de la dinastia ducció del perímetre urbá arreu. Pel
dels Seve¡s, superaren les defenses fet de t¡oba¡-se a la via Augusta, con-
del Limes i iniciaren una incursió trolant el cami de penetració, per les
destructora a través de les Gál.lies i poderoses fortificacions que hom aixe-
Hispania fins arribar a 1a Mauritánia cá a Gentnda immediatament des-
Tingitana. Sembla que un nou cop de prés, i per la preséncia en aquestes
má tingué lloc vers el 276 dC, essent muralles d'elements arquitectónics i
emperador Probus, que, com l'ante-
rior, penetrá profundament en les
proüncies Occidentals de I'Imperi
aprofitant un sistema defensiu que es
concentrava a l'exterior, a les fronte-
res i que tenia l'interior desguamit.
després de quasi tres-cents anys de
pau.
Els historiadors i els arqueólegs
del nostre pais, a partir d'aquestes
breus referéncies i del resultat d'algu-

Retrat en matbre de I'emperador
Probus conservat al museu del
Capitol¡, a Roma. A la seva época,
ttibus bárbares lravessaren e/ limes
i devastaren les prov¡nc¡es
occldentals. S'ha suposaf gue
pogueren alectat Girona, peró no hi
ha evidénciés clarcs en aquest.