Page 73 - Girona Romana

el v¿rtex supelior a la Torre Gironella runda. (<<La petita Gerunda, rica en
i la base a la galta de llevant de l'ac- membres de Sants, mostrará la glória
tual carrer de Ballesteries, que molt de Félix»), no és fan parva, almenYs
nrobablemenl devia coincidir amb el no tant com la majoria de les ciutats
perímetre murat d'época fundacio- d'Hispania, llevat de les capitals de
nal, tal com sembla Pels llocs ben provincia o d'algun altre cas corcret.
coneguts i que caldrá conllrmar en Quant a la població, és semPre
alt res indrets. Aquestes fortiflcacions dificil fer cálculs aproximats, tot i que
defensa¡en la ciutat fins ben entrada pot suposar-se, segons alguns indicis,
l'Edat Mitjana i de fet constituiren el que devien viure entre 160/170 h. per
que en aquella época s'anomená For- hectárea com a mínim i 3ü) com a
ga Vella, qlue furrcioná com un recinte máxim, és a dir, ent¡e 1000 i 2000
iortifrcat interiot. com una mena d'a- habitants intra muros de la ciutat. La
crópolis, amb afegits i millores me- xifra no degué ser semPre estable,
dievals (les torres cilíndriques de So- estant més a prop d'una o de l'altra
breportes, etc.) i que er,cata e1 1462, segons les époques i les circumstán-
duránt 1a Guerra CiüI, fou caPaq de cies, peró no es coneix la distribució
resistir el setge de les tropes de la urbana, les árees públiques, la xarxa
Generalitat. viária i els edificis d'esbarjo, si n'hi
La ciutat del Baix ImPeri i de hagué. Pensem peró que una xifra
l'Antiguitat Tardana devia tenir una aproximada als mil habitants és la
superfície entre 6 i 7 hectárees i és més raonable.
molt probable que fos també aquesta Cal imaginar que el fórum conti-
la superfície de la ciutat fundacional, nuá en el máteix Iloc i que el carrer de
dimensions que malgrat e1s versos 1a Forqa continuá essent e1 kardo
del poeta Prudenci ei el Peistepha' maximus de la ciutat. A Partir del
non (IV, 29-30): Pana Felicis decus segle lV dC degueren comenqar a ser
exhiberit / at'tubus sanctís locuples Ge' hastits edificis de culle cristiá.