Page 76 - Girona Romana

protegien especialment els punJs fe-
bles, com pot ser el cas de les portes
de la ciutat.
Quant a técnica constructiva, la
La noua muralla muralla del hnal del segle III dC
s'edificá damunt mateix del ci¡cuit
baix-republicá, aprolitant de vega-
del s. lll des. tal com passa a [. inlerior del pati
de l'Ediflci de Les Aligues. l'Estudi
General de la ciutat, entre la torre
quadrangular anomenada en la bi-
f es muralles baix-imperials. que bliografia del Telégraf óptic, que se
I--¡hom dala amb seguretat en els situa a llevant a una vintena de me-
darrers anys del segle III o molt al tres de la fortificació romana de la
principi del IV dC, es tr.oba en un Gironella i d'on surt un pany de mu-
estat de conservació acceptable i en ralla medieval en direcció al sud. lins
algun sector, corresponentl gairebé tot arriba¡ a una altra torre quadrangu-
el costat sud del perímetre, molt bo. A lar, molt reformada, en total una cin-
diferéncia del recinte fundacional. quantena de metres, o al pany de la
sense torres de defensa, en l'emmura- placeta de Sant Feliu, entre la torre
llament tardá, seguint les disposi- cilíndrica occidental de Sobreportes i
cions dels enginyers militars de 1'é- la Pujada de Sant Fé1ix, unes quantes
poca -i només cal recordar circuits hlades üstes de 1es defenses funda-
murats d'aquesta mateixa época, com cionals. Aquest cop no es féu servir
les muralles aurelianes de Roma, les l'excel.lent pedra del subsó1, la calcá-
de Barcíno, les de Caurum (Coia), ria de Girona, sinó una pedra sor-
etc.-, hom bastia torres de planta renca, fácil de tallar peró menys re-
quadrangular i de planta circular a sistent que procedia de les pedreres
molt poca distáncia una de l'altra i es de Domeny, a l'altre costat del riu

A la plaia de Sant
Doménec es
consetven alguns
dels trams més
espectacularc de
la murclla .,t,. .'.,.. -.;-:-'{'ry!¡l.!'§'
baix-impsrial. -. ',r

¡* tñ§.x