Page 80 - Girona Romana
P. 80
EIs cristians
p N els primers anys del segle lV dC
-L(301-104 dC) té lloc a Gerunda un
fet del qual tenim informació escrita i
que ens permet conéixer va-
-molt
gament, aquesta és la veritat- un fet
concret amb un protagonisme també
tangible. En efecte, en aquells anys
tingué lloc la darrera gran persecució
general decretada a Occident contra
els cristians. A Gerunda. tal com re-
corda gairebé cent anys més tard el
poeta Prudenci et e'l Peristephanon
([V,29-30 «Parva Felicis decua exhi
berit / artubus sanctis locuples Ge- Devota imatge de sant Fel¡u, d¡t
runda...»), hi patí el martiri Félix, l'Alr¡cá, en un gÍavat sobre coure
entre una munió de cristians. A part del segle XVll. Representa la seva
salvac¡ó pels ángels quan lou
d'aquesta b¡evissima referéncia i de
llangat al mu des del turó de Sant
la constatació del culte a aquest sant, Feliu de Guíxols amb una pedra
molt arrelat des d'antic en distints lligada al coll.
indrets de les províncies occidentals
de l'Imperi (a Narbo Narbona. per
exemple, on el culte fou molt impor-
tant), no hi ha cap altra notícia, llevat rals entre el Nord d'Africa, preferent-
de la seva passió, escrita molt proba- ment [a zona de Cartago, i la costa de
blement en el segle VII dC i que llevant de la Península Ibérica.
segueix altres passions anteriors, les Sigui com sigui, i deixant de ban-
quals copia decididament, i on se'ns da aquestes discussions erudites, el
diu que Félix era d'origen africá, pre- que interessa veure és que des del
'cisament
originari de la ciutat de Sci final, almenys, del segle III dC, hi ha
llum, i amic i company de Cugat, a Gerunda un nucli cristiá de certa
també nord-africá i mort a Castrum importáncia, tal com correspon a una
Octavianum (Sant Cugat del Vallds) ciutat tan estrat¿gicament situada, no
duranl la mateixa persecució. Ara gaire lluny del mar i sobre una de les
mateix els experts, mancats de proves principals vies de comunicació, ca-
definitives. no es posen d'acord en el mins que fará servir el cristianisme
suposat origen africá de Félix, que per expandir-se a poc a poc.
reoolza només en el seu nom i en el de D'altra banda, la dura persecució
Cugat,en velles tradicions i en les no només no acábá amb els cristians
intenses relacions comercials i cultu- sinó que consolidá el moviment i el
:,§&,'