Page 80 - Girona Romana
P. 80

EIs cristians




             p  N els primers anys del segle lV dC
             -L(301-104  dC) té lloc a Gerunda  un
             fet del qual tenim informació  escrita i
             que ens permet conéixer         va-
                                      -molt
             gament, aquesta  és la veritat-  un fet
             concret amb un protagonisme  també
             tangible. En efecte, en aquells  anys
             tingué lloc la darrera gran persecució
             general  decretada  a Occident contra
             els cristians. A Gerunda.  tal com re-
             corda gairebé  cent anys  més tard el
             poeta Prudenci et e'l Peristephanon
             ([V,29-30 «Parva  Felicis decua exhi
             berit / artubus  sanctis locuples  Ge-         Devota imatge  de sant  Fel¡u, d¡t
             runda...»), hi patí el martiri  Félix,       l'Alr¡cá,  en un gÍavat sobre coure
             entre una munió de cristians.  A part        del segle  XVll. Representa la seva
                                                              salvac¡ó  pels ángels quan  lou
             d'aquesta  b¡evissima  referéncia i de
                                                         llangat al mu des del turó de Sant
             la constatació  del culte a aquest sant,      Feliu de Guíxols amb una  pedra
             molt arrelat  des d'antic en distints                         lligada  al coll.
             indrets de les províncies  occidentals
             de l'Imperi (a Narbo Narbona.  per
             exemple, on el culte fou molt impor-
            tant), no hi ha cap altra notícia, llevat  rals entre  el Nord d'Africa, preferent-
            de la seva passió,  escrita molt proba-  ment [a zona de Cartago, i la costa de
            blement en el segle VII dC i  que      llevant de la Península Ibérica.
            segueix altres passions  anteriors, les   Sigui com sigui, i deixant de ban-
            quals copia decididament, i on se'ns   da aquestes discussions erudites, el
            diu que Félix era d'origen africá, pre-  que interessa veure és que des del
            'cisament
                      originari de la ciutat de Sci  final, almenys, del segle III dC, hi ha
            llum, i  amic i company de Cugat,      a Gerunda un nucli cristiá  de certa
            també nord-africá i mort a Castrum     importáncia, tal com correspon  a una
            Octavianum  (Sant Cugat  del Vallds)   ciutat tan estrat¿gicament  situada,  no
            duranl la mateixa persecució.  Ara     gaire lluny del mar i sobre una de les
            mateix  els experts, mancats de proves  principals  vies de comunicació,  ca-
            definitives. no es posen d'acord en el  mins que fará servir el cristianisme
            suposat  origen africá de Félix, que   per expandir-se a poc a poc.
            reoolza  només en el seu nom i en el de   D'altra banda, la dura persecució
            Cugat,en velles tradicions i en les    no només no acábá  amb els cristians
            intenses relacions  comercials  i cultu-  sinó que consolidá  el moviment  i el


             :,§&,'
   75   76   77   78   79   80   81   82   83   84   85