Page 85 - Girona Romana

t:
l,'

E/s sarc¿lags de Sant Fel¡u són que te nim ja molt bcn documentada
unes de /es peces més valuoses del d'cngá de l'época clel domini visigotic.
nostre patr¡mon¡ i, malgrat aixó, poc La creació del bisbat de Gerunda
conegudes dels gironins.
compofiá sens dubte importants rc-
formes en l'estructura urbana. car és
imaginablc suposar que s'edificá una
L'epístola d'Innocenii basílica digna iquc s'aclaptá o es
construíde hell nou un palau episco-
pal, scü del bisbe. primcra ltgura reli-
,,Dcspre' s ho de rructar Iolcr delt
giosa dc la diócesi. peró també, i so-
bisbes de la Tarraconense que bretot, a partir del domini de Teodosi
i¿luulment , hon qucix,tr quc l\4inici
hague' ortlcnat un hi.'he a Itsglc'i¿ (379-395 dC). e1 qual prohibi. sota
cle Girona en Lonlicion) setnblant: i amenaqa dc durissimes penes, l'en-
s'ha de donar senténcia d'acorul trada als temples pagans. adorar lcs
amb els cdnons de Nicea sobre ¡al está I u cs Llels deu s i ce le b ra r sacri fic is.
u.rur¡atio. Quc e: Ji:tutei.ri a lors A partir d'aqucst moment. la religió
:ohre cls hirb¿s que lLtren onlenats cristiana scrá la religió oficial i cl
il.legalmmt per Rufí i Minici de bísbc. a més a més dc lcs tasques pas-
manera que, ja que han estat torals própies clel cárrec, tindrá res-
promoguts malomenL entenguin ponsabilitats civils, no gaire definides
que tto poden consenar per més al prirrcipi. peró de gran im-
¡otser
temps la dignital que ran ossolír portáncia i de gran significat. que
amb un inki vícilt».
Text lldtí: hauran dc pcrmetre superar la dura
« l)eh int Tarrac¡¡nensiunt crisi del segle V i la pcrdua de poder
epistoporum est cousa tactanda, re al de la ligura cle I'emperador d'Oc-
c¡ui pari motlo Miniciutn in cident. Dc let. será l'Església. a través
Gerunden si ecc lesia ep isc opu m cle les didccsis i concretament en la
ordinassi conquesti su t: et ju-rta tigura dels bi.hes. que donara imatgc
Nicoenos canones Jbrenda est de tuli de continuítat. El regne visigot que
usurpar¡one senfenti.t. Illorum etiam substituirá a H¡spania l'Imperi Romá
episcoporum, qui a RuJino vel
Minicio contro regulas ordínat sunt, ci'Occident recolzará en aqucsta es-
habeatur plena discussio: ut tluia trlrctura. que intcgrará hábi1ment.
perperam Jhtti sunt. ¡ntelligenr ¡d, Sempre s'ha suposat que la pri-
quod litioso inítio odepti sunt. se mera catcdral i el paiau episcopal
díutius obtinere non posse». Jcls primers hisbes eslrren situats a
la platalorma intcrmédia de 1a ciutat.

83