Page 87 - Girona Romana

De fet estem davant d'una necró- cadal i l'eixample de la ciutat, un
polis que molt probablement tingué nucli habitat -tna víl.la,trt vicus?-
una llarga utilització. En efecte, les de certa entitat, capaq de donar lloc a
fombes detegulae, de secció quadrada una ámplia necrópolis -en total, hi
o bé triangula¡ tenen una llarga tra- ha documentades una vintena de tom-
dició, que comenqa intensament el bes i l'área ocupada arribava hns a
segle IV dC, mentre que els sarcófags l'antiga fábrica de paper La Gmtn'
de pedra soffenca són cronológica- dense, segons descobertes més anti-
ment menys precisos, peró poden si- gues- que no pot trobar-se massa
tuar-se, a casa nostra, pels paral.lels lluny i que resulta una prova preciosa
de Caldes de Malavella, Empúries, de la intensitat de l'ocupació del Pla
Roses, Narbona, etc. entre els segles V de Girona, a partir del segle IV dC.
i VII, i també cal proposar aquesta
cronologia per les tombes de caixa
d'obra cobertes amb tegulae.
E1 que més ens interessa assenya-
lar és que a la Baúa Antiguitat hi ha a
la ribera esquerra de l'Onyar, on s'al-
qaran temps a venir el barri del Mer-

Un dels sarcdfags trobats a/ subsd/
de la plaQa de Santa Susanra del
Mercadal íexposal ara al claustre
de Sant Pere de Galligants.