Page 90 - Girona Romana

Ataüli el successor del mític Alaric,
saquejador de Roma, penetrá a 1a
Tarraconense iinstal.lá la seva capi-
fal a Barcino.Poc durá aquest episodi,
ja que aquell mateix any fou assassi-
La fi de nat i substituit després d'una dura
lluita pel poder per Wália, el qual,
l'lmperi Romá pressionat pel general romá Cons-
tanci, que no permeté l'entrada de
cap producte pels ports catalans. i a
causa de problemes greus de provei-
f e gran invasió germánica de l'any ment que patia el seu poble, iniciá
L--r 40o. que a la llarga havia de serel una rápida penetració cap al Sud
primer episodi de la desaparició de amb 1a intenció de poder passar a
1'Imperi d'Occident, no afectá de mo- l'Africa, aleshores el graner de l'im-
ment la Península Ibérica, ni més peri. El que aconseguí uns anys més
tard, quan, al 409, sueus, vándals i tard el poble vándal no ho aconsegui-
alans penetraren a Hispania pels pas- ien aleshores els visigots, els quals
sos occidentals del Pirineul tota la Iinalment pactaren amb Roma i en ei
part oriental <ie la Península quedá seu nom lluitaren contra els altres
protegida de 1'escomesa. pobles bárbars instal.lats a l'Occident
De fet, Catalunya i Girona no de la Península Ibérica, sueus, ván-
patiren la preséncia dels bárbars fins dals i alans, fins que eI418, perunpe-
uns 4nys més tard, I'any 413, quan d¿rs o pacte amb l'emperador Honori,

L'actual catedral
s'alia, s'ha dit
sempre, damunt la
més antiga Seu
ct¡stiana de G¡rona.
Manquen proves
arqueológiques,
peró, que ho
demostrin sense
dubtes.

x §*