Page 86 - Girona Romana
P. 86
f 'agost de I 890. en fer-se u nes rases
l-.davant de la fagana de I'església
parroquial de Santa'susanna dei-Me¡-
cadal -barriada molt antiga de la
El cementiri ciutat que es localitza a la riba esquer-
ra del riu Onyar, en línia recta no pas
gaire lluny de la porta sud del recinte
del Mercadal romá-. hom descobrí unes tombes
d'inhumació baix-imperials. Grácies
a la intervenció decidida del savi his-
toriador gironí Botet i Sisó, el sondeig
s'eixamplá i fou possible documentar
amb precisió aquesta necrópolis tar-
A la plaea de Sanfa Susarna es ya
ttobar I'any 1890 un cementii dana, la qual fou objecte d'un publi-
baix-imper¡al. Aquesta plaAa ha de cació immediata per part del seu ex-
quedar integrada d¡ntre de poc en cavador ala Ret,ista de Gerona.
la nova plaga de la Const¡tuc¡ó.
Aquesta interessant necrópolis se
situava molt per sota del cementiri
parroq\ial més modern que havia
estat fent-se servir llns leia poc ise
situava immediatament per damunt
de la roca natural. En total. hom hi
assenyalá l'existéncia de quatre tipus
diferents de tombes, que de fet consti-
tueixen tres grups ben delimitats i ca-
racteristics que definirem tot seguit.
Indiquem que els sarcófags monu-
mentals de pedra sorrenca foren di-
positats al Museu Arqueológic, on es
poden veure actualment.
El primer grup de tombes estava
constituit, precisament, per uns quants
sarcófags de secció rectangular bas-
tits en pedra soffenca del país, amb
tapadores a dos vessants amb acrote-
ris senzillíssims. El segon grup era
format per tombes individuals d'obra.
en forma de caixa o taüt, de rajols i
morter i tegulae planes cobrint per
damunt. El tercer grup estava format
per tombes de tegulae (teu.les planes);
f.. : .a
n'hi havia de secció quadrada o rec-
tangular i n'hi havia de secció trian-
gular, amb imbrices o felules corbades
§::;:.:; pel damunt unint i mantenint sólida
''ss§*§.t*r§ l'estructura.
