Page 81 - Girona Romana

féu arrelar, sobretot després de l'Edic- un dels millors tallers romans dins
te de Toleráncia dictat a Milá el 313 del primer quart del segle IV dC i que
dC. Són representatius d'aixó els sis ens proven, per una banda, l'existén-
sarcófags de tema cristiá -d'un total cia a Gerunda d'homes de gran for-
de lrrit que poden veure's encastats a tuna capagos de fer aquestes importa-
les parets de l'absis central de l'esglé- cions d'objectes de luxe i, per l'altra,
sia de Sant Feliu, que molt probable- la cristianització d'aquestes capes al-
ment procedeixen de l'antiga necró- tes de la societat en un moment rclati-
polis que hi havia en aquell indret i vament antic, quan fins aleshores el
constitueixen un conjunt únic iex- cristianisme havia estat básicament
traordinari. Sis sarcófags esculpits en una religió de gent modesta i d'esclaus.

Sarcófag gótic ta at
en pedrc alabastrina
de Sant Narc¡s obta
del mestre Joan
(Joan de Toumai,
molt probablement)
que es data el 1328.
Es conserva en una
capella de I'esglés¡a
de Sant Félix. La
part ¡nler¡or está
decorada amb la
vida del sant, pattó
de la ciutat que
segons la tradició
hautia mort com
Fél¡x en la
percecució del
304-305.