Page 88 - Girona Romana

qual, a partir de l'época flávia, s'ha-
gué de reconvertir, d'adaptar a les
noves necessitats per sobreviure amb
dignitat. El fet que hi hagué una cerla
El segle !U riquesa urbana, que cal suposar que
continuava basant-se sobretot en l'ex-
plotació agrária del territori. i que
l'anomenada crisi del segle III i el cop
f e Baixa Antiguitat és en molts de má dels bárbars de vers el 260 dC
.l-raspectes per aGerunda una conli- no alcctá profundament la ciutat el
nuació de les etapes anteriors, espe- tenim clarament provat en la cons-
cialment del segle III dC. una conti- trucció d'unes sólides muralles que
nuació i una consolidació. Unes quan- sembla que s'adaptaren i aprofitaren,
tes lápides. alguns mil.liaris o millor en part, I'emmurallament fundacio-
di! les inscripcions d'alguns d'aquests nal, peró que sobretot comportaren
senyals, se situen en aquest segle IV, obres noves i en profunditat que la
que rep pel camí del mar i per la Via leren adequada a les noves necessi-
Augusta productes de tota mena. es- tats. L'excel.lent resultat d'aquestes
pecialment vi. oli. salaons de pcix i fortificacions explica la seva llarguís-
cerámiques fines, de tot arreu, peró sima utilització.
amb una incidéncia notable dels pro- També confirmen aquesta sensa-
ductes nord-africans del territori de ció d'empenta i de cefta riquesa el
Cartago i encontorns. conjunt de set sarcófags de tallers
La ciutat, probablementja des del romans que hom dala dins el primer
segle anterior, peró decididament a terg del segle IV dC i que a més de
partir d'aquesta centúria, ha aconse- provar una cristianització de les ca-
guit ser tan o potser més important pes més altes de la societat ens parlen
que la veina cilutaf d'Emporiae, la d'unes famílies suficientment pode-

;'--.,,.

,'
I
I