Page 91 - Girona Romana

E/s artlstes rcmántícs han donat una
¡matge molt espec¡al del que va ser
la ti de l'lmperi Romá ide la invas¡ó
dels pobles del nord.

August, per Odoacre, Euric, rei dels
visigots. que tenien llur capital a To-
losa, iniciá la conquesta d'Hisponia.
les províncies O¡ientals de la qual
havien ¡estat fidels a Roma fins al
dalrer moment. Un fort exércit pene-
trá per la Via Augusta Per sotmetre
aquests territoris, peró topá amb una
s'establiren a lAquitánia, al sud de dura resisténcia de la noblesa hispa-
les Gál.lies, com a poble aliat de Ro- no-romana, que es concentrá a Tar-
ma, amb capital a Tolosa. Tota la Pal1 ragona. Malgrat tot, aquestes terres
oriental d?lspanla romangué de bell passaren a formar pan del regne visi-
nou sota l'administració directa de gótic. que en alguns aspecles fou una
I'imperi d'Occident ien pau duranl continuació de l'ImPeri Romá.
un llarg periode. a part d'algunes És curiós constatar que la faixa
revolles camperoles que afectaren prin- costanera de Catalunya, de la Serra-
cipalment les zones més occidentals lada Pre-litoral al mar. lou el primer
del que és alui dia Catalunya. territori, llevat de les illes italianes,
I així fou ltns que el 472, quatre que Roma controlá i que fou també el
anys abans de la deposició del darrer darrer territori que perdé l'imperi. de
dels emperadors d'Occident, Rómul fet coincidint amb la seva dissolució.

r§{tt§. i§