Page 75 - Girona Romana

Les a/tres restes romanes
de la torre Gionella tenen
molta més ent¡tat. La torre
quadrangular amb
aleg¡tons medievals vista
des de I'extetiot -loto de
dalt- ivista des de dins la
sala -loto de sota. En el
plánol, la situació de la
torre ¡de I'arc.
sorrenca. sovint amb encoixinats molt
gastats. La cara de ponent presenta
una porta tapiada d'antic, possible-
ment a l'época medieval. Els blocs de
pedra sorrenca s'alcen damunt d'uns
fonaments formats per carreus de
pedra calcária de Girona, el més gros
de 89 cm. de llargária i 45 cm d'altura,
dues filades rectes, unides en sec i
col.locades directament sobre la loca
natural. E1s blocs de sorrencs, més
grans en les filades inferiors que en
les superiors, amiden entre 52154 cm.
d'altura i entorn dels 100/102 cm de
llargária.
Segons Serra-Ráfols, que sondejá
i. tle fet. posá la torre en evidéncia. no
hi ha cap rastre de possibles unions
amb la resta de la lortificació urbana,
per la qual cosa sempre pensá que era
un baluard exempt.
El 1942, aquest mateix autor des-
cobrí el que ell suposava que era una
pona romana encasrada a l'interior
de la torre medieval, no gaire lluny de
l'indret on s'ha dit que hi havia hagut
aparicions miraculoses. Sóri unes fi-
lades de carreus de sorrenca i dove-
lles que dibuixen i marquen I'arc de
la porta. cosa que fa dificil imaginar
que fos transportada sencera d'algun
lloc per incorporar-la a les construc-
cions medievals.
Per aixó i perqué no acabem de
creure'ns l'existéncia d'una petita tor-
re exempta del circuit murari tardá,
som de l'opinió que el baluard romá
de la Gironella ha de continuar es-
sent investigat i que probablement és
més complex del que hom pensa.

:§í§: