Page 74 - Girona Romana

E ¡ vé11ex oriental de la ciurar és el
lJpunt feble de les seves defenses,
en quedar a una altura inferior en
¡elació al pendent de la muntanyeta,
La Torre que continua elevant-se en direcció a
llevant. Aquest fet determina que des
del segle XII, com a minim una forti-
Gironella ñcació poderosa, la Torre Gironella,
defensi aquest indret que és tan im-
portant per a la seguretat ciutadana.
En enfonsar-se el 1404 inesperada-
ment i sense causa aparent, fou re-
construida tot seguit, el 1412. La Gi-
ronella, punt fort de la defensa de
Girona durant els setges de 1808/
1809, fou volada per l'exércit napo-
leónic el 1814. durant la retirada. Els
avengos bél.lics no aconsellaren la
seva reconslrucció. que ara ja era
poc ehcaq.
Precisament en aquell indret s'hi
situa una torre romana quadrangular
que corespon a la fortilicació baix-
imperial i que tenia com a principal
tasca 1a defensa d'un punt molt débil.
Aquesta torre romana se situa molt
a prop de la muralla oriental de la
Caserna d'Alemanys i de la porta feta
obrir el 1467 per la reina Joana Enrí-
quez, muller de Joan II; conserva per-
fectament visibles tres de les quatre
cares de l'edihci, llevant, tramuntana
i ponent, mentre que la de migdia
queda emmascarada per construc-
cions medievals. Cada un dels costats
fa 8 m. de llargária. Es conserven 10 o
més filades de blocs molt ben tallats i
escairats paral.lelograms de pedra

A la torre Gironella es conserven
restes romares impo ants. Una
d'el/es és aquest arc d'interpretació
dubtosa, porta segons uns i arc
d'un arqüeducte segons eis a/t/es. A
la loto de dalt, neta de bañ¡ssa, la
uns anys, a ba¡x, estat actual.

..Mr