Page 69 - Girona Romana

Per sota d'aquestes estructures me-
dievals. van identillcar algun mur i
una claveguera arrebossada interior-
menf d'opus sign,zrm. d'época a nt iga.
romanes peró amb la cronologia difí-
cil de hxar; i més per sota, restes d'es-
tructures no pas fácils d'interpretar,
que en algun cas podrien fer pensar
en velles tombes monumentals roma-
nes. Gairebé damunt mateix de la
roca natural es van trobar tombes
d'inhumació sorprenent ja que
-cosa
era habitual la cremació-, molt sen-
zilles. amb un conjunl funerari no
gaire espectacular peró suficient per
datar els enterraments un a l'época
d'August «grosso modo», l'altra a l'Alt
Imperi i una darrera, trobada inicial-
ment l'any 1984 en aquell mateix lloc,
en l'época baix-imperial, amb una
tomba de tegulae de secció quadrada.
Aquestes tombes van permetre iden-
tilicar finalment la necrópolis nord
de la ciutat, que, pel que es veu, tingué
l'església de Sant Feliu, al costat de una llarguíssima utilització.
les escales de la faqana de ponent, on A continuació les excavacions van
es van localitzar estructures molt ben passar. a explorar la zona de I'edifici
conservades que corresponen a cases de les Aligues, immediatament davant
medievals amb complicades super- la muralla romana, un indrel interes-
posicions de murs, de paviment, uti- sant que cal conéixer abans no s'ini-
litzacions d'ámbits que creixen ies ciin les obres del que será la seu
redueixen i un conjunt molt ric i central de l'Estudi General de Girona.
il.luslratiu d'objectes d'ús diari -ce- En el moment de redactar aquesta
rámica, principalment-, que ens apro- obra. no es coneix encara el resultat
xima des d'una óptica nova ienriqui- d'aquestes prospeccions, que tant de
dora al lloc on vivien i a la manera de bo siguin un punt de partida i no un
üure dels gironins d'époques passades. punt d'arribada.

.- ]§§§'