Page 37 - Girona Romana

ens obliguen a imaginar la pres¿nc1a els quals, en contacte íntim amb els
de troped, no gaire nombroses, que itálics, devien accelerar la seva roma-
devien tenir com a tasca principal el útzaciió. És interessant assenyalar
control del camí nord/sud i la vigi- que hi ha una certa quantitat de gra-
láncia del terrilori. tropes romanes i hts i curtes inscripcions en ibéric,
aliades, peró en les quals és molt pos- sobre alguns fragments de cerámica
sible el predomini dels itálics. Es pro- dels estrats fundacionals de la ciutat.
bable que aquesta petita forqa arma- Gerunda de seglida funcioná com
da hi fos present fins a les grans refor- a mercat del territori circumdant i fou
mes de l'época d'August. Cal imagi- a través d'ella que arribaren, molt
nar també la preséncia d'un cert nom- probablement pel pon d'Emporion.
bre d'itálics, alguns amb la ciutada- e1s productes del gran comerq trans-
nia romana plena, amb parcel.les al mediterrani, básicament elü del Laci
territori que conreaven en molts ca- i de la Campánia, ben documentat
sos a través de vil/ae, com pot ser el cas arqueológicament, cerámiques d'im-
de la del Pla de l'Horta, a Sarriá de portació i altres objectes. A través
Dalt, a poc més de 3 km. de Gerunda, d'ella sortirá l'excedent produit pel
amb les estructures i els nivells fun- territori, una part important proba-
dacionals del primer terg del segle I blement per mar, des de la base d'Em-
aC; i linalment, un grup d'indigenes, púries.

Grclits ibét¡cs sobre vasos de
cerámica campaniana B,
recuperada en els nivells ¡nteriors
de Casa Pasto¡s ¡ que són un
testimon¡ de la ut¡l¡tzació de má
d'obra ¡nd¡gena en la lundació de la
ciutat. Una part de la poblac¡ó
inicial lambé degueren ser lbé,cs.

. 3§§