Page 35 - Girona Romana

subsól, amb els forats que queden ara en la primera meitat del segle II
entre bloc i bloc omplerts amb pedfe- aC, el sócol de les muralles de Tarra-
tes o fragments de terrissa. La pedra qona, del final del segle Ill i del segle
és sempre la de base de la ciutat, la il aC, i Ies muralles de Baetulo \Bada-
calcária nummulítica o «pedra de lona), del primer terq del segle I aC,
Girona». aproximadament. Que sapiguem, la
Serra-Ráfols. primer. ialtres in- ciutat tenia dues portes, una al nord
vestigadors després. han posat en evi- (Sobreportes) i l'altra al sud (antiga
déncia que la muralla primitiva es placeta del Correu Vell, d'on arranca
troba fent de fonament de les fortifi- el carrer de la Forga) i probablement
cacions baix-imperials, al 1larg de tot unapoterna que comu¡icava el kardo
el circuit murat. Aixó permet deduir mrLximus de la ciutat. el carrer de la
que els perímetres de la ciutat baix- Forqa, básicament, amb e1s arenals
republicana i baix-imperial eren prác- del riu, a 1'actual carrer de Balleste-
ricamenl idéntics. També és quasi ries, aproximadament a l'altura de la
segur que no tenia torres de defensa, casa que duu el n" 44.
tal com passa a la ciutat romana Aqlest kardo moximus, el carrer
d'Empúries, en 1es muralles republi nord/sud de la ciutat romana, és 1'a1-
canes, que són si fa no fa de la ma- tra cosa segura que coneixem de la
teixa época i tipológicament semblants, ciutat republicana, puix que ha que-
com ho són també la muralla sud de dat fossilitzat i, de fet, continua exis-
la Neápolis d'Empúries, ben datada tint a I'actual carrer de la Forga.

L'actual carrer de la Forca
correspon al Kardo Maximus
princ¡Pal an d¡rccc¡ó nord/
-carrcr
sud- de la Girona romana, Pel qual
la Via Augusta trcvessava la ciutat.

::§t: