Page 14 - Girona Romana

Muralles

del segle I aC

rfANMATErx. no tots els historiadbrs
I acceptaven aquest origen pre-
romá de la ciutat: alguns opinaven Les excavacions electuades el 1972
que les muralles «ciclópies» -que i 1973 a Casa Pastors, l'actual Palau
Serra-Ráfols prová de manera ben de Justícia, van permetre datar
palesa que es troben arreu del peri- arq ueológ¡cament les m u tal les
.c¡clópies" de GiÍona en el pr¡mer
metre emmurallat baix-imperial, reu- terg del segle I aC.
tilitzades com a fonamentació-, no
són ibériques, sinó romanes, i molt noves, fer la datació arqueológica del
probablement d'época baix-republi- monument, tot i que alguns estudio-
cana. Fins i tot el mateix Serra-Rá- sos havien assenyalat que, si s'accep-
fols, que era qui millor coneixia les tava una cronologia pre-romana per
foñificacions antigues de la ciutat. en a les muralles de l'oppidum,ila conti-
els darrers moments de la seva vida nuitat entre la ciutat ibérica i la ¡oma-
aboná aquesta suposició. na, era estrany, quasi un cas únic -i
El problema dels orígens de 1a que per tant caldria explicar satisfac-
ciutat, metodológicament, encar¿l es- tóriament- el fet que en cap moment
tava plantejat, peró no estava resolt no hagués encunyat moneda, tal com
de manera dehnitiva, amb proves van fer altres nuclis ibérics romanitzats.
concloents. Tota la discussió, tots els L'any 1972, unes obres de reforma
pros i contres, giraven entorn de les i de condicionament de 1a noble Casa
muralles anomenades popularment Pastors -l'actual palau de Justícia de
«ciclopies», concretament en la seva la ciutat- possibilitaren endegar unes
datació, que lins aleshores només excavacions arqueológiques serioses
s'havia fet estilísticament i per com- just a tocar les muralles, al costat de
paració amb altres [ortificacions sem- ponent del portal nord de Gerunda
blants i, curiosament, tan mal data- (Sobreportes), i així es pogueren rela-
des com la nostra (muralla sud de la cionar les estructures amb uns nivells
Neápolis d'Empúries, muralles de Tar- arqueoldgics concrets, amb una gran
ragona, sobretot). Per a uns, aquestes quantitat de material arqueoldgic, su-
muralles eren del segle V/IV aC, per a hcient per permetre una datació pre-
d'allres eren clarament de1 segle III cisa del monument.
aC. i per a un grup minoritari. com D'altra banda, i per reblar defini-
hem vist, es tractava de muralles baix- tivament aquesta prova, un estudi
republicanes (s. II/I aC), peró ningri detallat de les velles excavacions efec-
no haüa aconseguit aportar dades tuades a l'área de la ciutat antiga,